La UE i el Brexit

Europa està immersa en una crisi econòmica que afebleix els valors de tolerància i obertura, acceptats com a principis fonamentals de la Unió. S’afegeix l’alarma social del terrorisme islamista, que vincula la identitat musulmana a una immigració excessiva per l’obertura de les fronteres. Tot plegat genera la química perfecta per a discursos populistes i covardies institucionals. En aquest context, el Brexit s’ha vist afavorit pel sentiment contrari a la immigració i el refús a les institucions i la burocràcia de Brussel·les. S’ha difós el discurs de l’odi a l’estranger i del malbaratament que significa pertànyer a la UE. El projecte europeu ha quedat en entredit i s’ha demostrat que l’acord era fràgil, basat en interessos materials i no de pertinença. Europa, en paraules de Sami Naïr, ja no és un somni comú que faci vibrar. És evident que l’exclusió, la xenofòbia i el racisme posen en risc els valors de solidaritat i tolerància que han caracteritzat l’espai europeu i treuen a la superfície els pitjors instints contra l’estranger.

Els polítics que van fer campanya a favor del Brexit no van dubtar a apel·lar a tendències xenòfobes. L’escriptor John Carlin creu que, en el resultat, ha estat decisiu l’argument que la immigració representa una amenaça i que l’adscripció a la Unió Europea comporta un perill existencial per a la sobirania britànica. En la resposta dels escocesos i londinencs, a favor de la continuïtat, Carlin veu la superioritat de l’educació estatal d’Escòcia i del cosmopolitisme de Londres, ciutat que aprecia el benefici de la immigració. La UE no sempre ha comptat amb l’adhesió unànime de tots els seus membres. El Brexit no constitueix un cas únic i en d’altres països prenen força els moviments a favor d’abandonar la Unió i recuperar la sobirania cedida. En contrapartida, són moltes les veus que demanen optar per una Europa del benestar, capaç d’acabar amb l’atur i la deflació salarial.

Per fortuna, als països que s’han construït sobre una base immigratòria massiva, com és el cas d’Andorra, no té cabuda la construcció de discursos destructius sobre el perill que representen els que han vingut de fora. En qualsevol cas, cal tenir present que accedir al mercat únic comunitari exigeix acceptar el principi de la lliure circulació de persones.