Un rum-rum

La història té cops amagats. Ves per on, al mateix temps a Brussel·les, poden seure a la taula de negociacions Andor­ra i el Regne Unit amb el mateix objectiu: concertar un tractat d’associació. Òbviament, la coincidència pot ser en el lloc i en el temps, no en la taula; un per sortir-ne i l’altre per atansar-s’hi. Poden coincidir en la fórmula: un tractat d’associació. Sens dubte no serà igual en un i altre cas. Tot i ser tots els estats iguals en dret internacional, tothom sap que uns són més iguals que altres, per ser grans o petits, per estar rodejats d’aigua o per França i Espanya, per sortir o per entrar... A més, ara per ara, Andorra no vol entrar-hi, solament apropar-s’hi.

Probablement els mecanismes del Regne Unit per fer-se enllà seran molt més complicats i llargs que quan va decidir entrar. Europa es fica en “terra incògnita”, escrivia fa uns dies Pere Vilanova. Caldrà, en tot cas, negociar un acord entre la UE i el Regne Unit per establir la forma de la seva retirada i alhora el marc de les seves relacions futures. Fins que aquest acord no entri en vigor, el Regne Unit continuarà sent Estat membre. Va per llarg. Dos anys pel cap baix, amb possibilitat de pròrroga. A la UE sempre li ha fet por l’horror vacui, el buit jurídic. Ve de lluny a Europa aquest buit, aquest forat, aquest no saber a què atendre’s. Ja Ortega i Gasset se’n queixava als anys trenta enmig de programes, manifests i projectes paneuropeus sense un comandament clar. “El gitano se fué a confesar; però el cura, precavido, comenzó por preguntarle si sabía los mandamientos de la ley de Dios. A lo que el gitano respondió: Misté, padre: yo loh iba a aprendé; però he oído un runrún de que loh iban a quità.”

Pragmatisme, geometria variable, en diuen a Brussel·les. A la carta... Potser el Regne Unit vol no ser-hi i ser-hi, conservar certs avantatges pel sol fet d’haver-hi estat i seleccionar-ne alguns de nous, per exemple, de les quatre grans llibertats, només tres, sense la circulació de persones i afinant –com ara diuen a Espanya– les polítiques comunes. La carn sense ossos, com deia ma padrina. A Londres, els manaments ja els coneixen, ja; però el gitano ja fa córrer per Brussel·les que ha sentit un rum-rum...