Uns precedents inquietants

Si qualsevol dia llegim que la guàrdia civil ha practicat escorcolls a Suïssa, a la City de Londres o a Ciutat de Panamà, pensarem que els tribunals d’aquests llocs han hagut de tenir unes raons molt poderoses, pel que fa a indicis i excepcionalitat del cas, per accedir no solament a una comissió rogatòria, sinó a la petició d’actuació activa d’agents policials estrangers dins del seu territori. Doncs bé, un cas així ha passat a Andorra, amb l’autorització que agents de l’institut armat espanyol, acompanyats dels seus homòlegs andorrans –fàcilment imaginables com a convidats de pedra– escorcollessin un domicili particular i dos despatxos del nostre país.

El fet s’inscriu dins el marc d’una operació anticorrupció portada a terme a Espa­nya en la qual s’han escorcollat una vintena de seus municipals a la recerca de suposats contractes i adjudicacions irregulars. La relació del cas amb el nostre país és, segons ha transcendit, l’evasió de diners presumptament obtinguts delictivament per una companyia consultora. L’acusació és prou greu. Però, justifica que Andorra, en cas que hagi de prendre cartes en l’afer, renunciï a la investigació per part de la seva pròpia policia? Tan poc preparada la creu la batlle que ha autoritzat la intervenció de guàrdies civils? Tan poc se’n fien des de l’estranger?

Últimament s’han succeït alguns fets que poden fer pensar en una deriva de les nostres institucions polítiques i judicials vers una relativització dels conceptes de sobirania i independència nacionals. El mes de febrer, l’entrada d’un jutge i un fiscal espanyols per practicar un interrogatori relacionat amb el cas Pujol va oferir serioses incògnites sobre la pulcritud del procediment. Aquesta mateixa setmana, la divulgació d’un informe sobre la Llei de l’AREB fet per un prestigiós jurista per encàrrec de l’Institut de Drets Humans posa dubtes sobre la bondat constitucional d’aquesta llei redactada i aprovada pel Consell General en 48 hores sota pressió internacional.

Sembla, en definitiva, com si actuéssim amb la fe immoderada dels conversos. I el que resulta inquietant és que, precedent rere precedent, puguem passar de ser un país díscol a esdevenir de facto un submís protectorat.