Andorra i el Brexit

El 23 de juny el Regne Unit va decidir en referèndum deixar de ser membre de la Unió Europea. El resultat no ha estat finalment aquell aparentment previst en el moment de convocar-se la consulta, fet que ha acabat amb la car­rera política del premier britànic.

Tampoc sembla que el resultat fos l’esperat per la part teòricament guanyadora; no puc deixar (des de la distància i amb respecte) de quedar sorprès pel fet que els dos màxims exponents i caps visibles del Brexit hagin optat per passar a un segon plànol mentre alguns dels seus companys polítics busquen fórmules d’accés al mercat únic.

A casa nostra, el Brexit ha provocat algunes declaracions i reaccions que potser mereixen algunes reflexions. En primer lloc, sembla necessari (tot i que és força evident) establir la diferència entre ser un Estat membre de la UE i el fet de participar en el mercat únic europeu. En el primer cas, són moltes les polítiques europees unificades afectant àmbits que no s’inclourien en un acord d’associació, com ara la fiscalitat, les relacions exteriors o les finances públiques, entre molts d’altres àmbits.

La meva posició i la del PS són ben clares al respecte: Andorra no ha d’aspirar en cap cas a ser Estat membre per moltes qüestions que ho fan, a hores d’ara, inviable, i en canvi sí que entenem que tenim una forta necessitat d’acords rellevants amb la UE i d’entrar al mercat únic europeu.

Sembla que alguns no acaben de fer ben bé la diferència entre les dues coses. Altrament, difícilment s’entén en quina mesura la sortida d’un membre de la UE podria tenir incidència en les aspiracions (dic bé, aspiracions, que no en les condicions) d’Andorra de participar en el mercat únic.

Pensant en les noves generacions i en els nostres fills, per oferir-los un camp de possibilitats més ampli, l’acord amb la UE és clau per a la prosperitat futura del país; és condició clau i necessària (encara que no suficient) per poder impulsar sectors estratègics, l’economia i generar creixement i més llocs de treball. Sense participar en el mercat únic tota internacionalització de l’economia no és possible ni creïble ni a casa nostra ni sobretot en els entorns empresarials en l’àmbit internacional.