Paradisos artificials

Miris cap a on miris, t’adones que les drogues estan presents en el nostre dia a dia. El Burn out, la pressió en el treball, ens porta a la recerca d’estimulants (drogues al cap i a la fi), per tenir millor rendiment, per ser més eficaços, drogues per gaudir, drogues per trempar, per ser més feliços, o si més no per semblar-ho. I és que els paradisos artificials ens poden ajudar a evitar els inferns naturals, diuen. Sense adonar-nos-en caiem en la necessitat de drogar-nos per assegurar-nos de tot: inflem els nens de metilfenidat, buidem els prestatges de les farmàcies per hipervitaminar-nos, tirem mà d’hormones i del que faci falta per ser més guapos, més morenos, més forts, més intel·ligents, i quan arriba la nit acudim a la píndola que ens farà desconnectar de tanta perfecció. En una societat que pretén protegir les persones contra elles mateixes, que vol evitar que es destrossin, és curiós com inclús en horari infantil ens venen a totes hores les píndoles màgiques que ens permetran mantenir el nivell d’alienació adequat per suportar la batalla del dia a dia. Durant la Segona Guerra Mundial els russos utilitzaven el Bàltic Cocktail, un shot de vodka amb un gram de cocaïna pura que els transformava en robots armats, ebris de violència, mai cansats i insensibles a les bales. Al desembarcament a les platges de Utah Beach, els americans anaven ben col·locats d’speed i amfetamines. Els alemanys dins dels blockhaus anaven ben farcits de metamfetamines regades d’schnaps, el dopatge que va permetre les Blitzkrieg (guerres llampec, com ara la invasió de Polònia i França). L’speed talla la gana i la son, però a dosis altes, les càpsules poden tornar boig, paranoic, depressiu, inclús suïcida. Però cal estar alerta com més temps millor, ja que l’enemic sol atacar quan abaixes la guàrdia. A la guerra els supervivents són també els insomnes. Em direu que el que es porta avui en dia és allò sa, natural... Com si l’ésser humà pogués viure d’una manera que no fos col·leccionant vicis agradables i addiccions tòxiques. Com si l’home no s’hagués intoxicat sempre per viure i, sobretot, sobreviure. Doncs això... “Més llenya, que això és la guerra!”