La setmana francesa

Sembla força difícil, avui, si no impossible, no qualificar així la present setmana. Entre el pas del Tour, del 10 al 12, per les nostres contrades, i la festa del 14 de juliol, que se celebrarà demà al recinte de l’ambaixada francesa, aquests dies s’han tenyit dels tres colors de la bandera del nostre veí de més enllà de l’Envalira. D’aquesta manera, es clou també una temporada cultural, organitzada per les autoritats gal·les, que s’ha caracteritzat per una diversitat nova, permetent a tots els públics, als quals els agradi la música, la dansa, el teatre o encara la gastronomia, poder triar en total llibertat entre els diferents esdeveniments presentats. N’hi ha hagut per a tots els gustos. Així, una vegada més, s’objectiven els forts lligams que uneixen el nostre país i la seva cultura amb la potent veïna del nord. Lligams que s’han enfortit des de la creació, ja fa més de 100 anys, de la primera escola francesa en el nostre territori, però lligams que tampoc són exclusius dels que ens uneixen amb Espanya. Durant aquest últim any, la seva representació diplomàtica ha posat en relleu la fortalesa de la cultura hispànica, que ningú pot negar. Recordem, entre altres, l’exposició dedicada a Cervantes i al seu mundialment conegut Don Quijote. Més enllà de la literatura, se’ns ha il·lustrat amb diferents conferències, de les quals algunes de gran interès per al futur d’Andorra, en el marc de les negociacions que es desenvolupen amb la Unió Europea.

La forta presència diplomàtica però també cultural d’aquestes dues ambaixades simbolitza la peculiaritat d’Andorra, que ha sabut, al llarg dels anys, integrar en la seva cultura autòctona, de gran vàlua, la dels països veïns, per construir un país ple de diversitat. Aquesta particularitat porta com a conseqüència un esperit de tolerància digne d’elogiar i que s’ha de preservar. No hi pot haver cap dubte sobre la necessitat de continuar en aquest camí mitjançant la integració de les diverses cultures que coexisteixen a casa nostra, però sempre respectant la nostra història i el que han edificat, dia a dia, els nostres avantpassats, tal com recordava fa pocs dies un amic meu, justament en un acte a l’ambaixada de França