Córrer i Murakami

Després d’anys d’intentar-ho, he tornat a córrer amb certa regularitat. I dic tornat perquè durant força anys em vaig entrenar de valent.

Dono gràcies a tots els entrenaments, curses, estatges de preparació i tantes coses viscudes aquells anys. Molts dels millors records de la meva vida tenen una directa vinculació amb ‘atletisme, amb la gent que hi vaig conèixer i amb tot el que aquest esport m’ha aportat. I també algun(s) èxits dels quals m’agrada destacar la victòria per equips a la Jean Bouin (una de les curses més rellevants del calendari atlètic del país veí) assolida pel Col·legi Sant Ermengol amb l’Àlex Andrés, Jordi Ramírez, Richard Escàbias i Alex Hoebitg. Una foto record de l’equip amb el salesià Joan de Tejada, el nostre entrenador, està permanentment en zona destacada al prestatge del menjador.

Més endavant vaig deixar els entrenaments i vaig anar practicant diferents esports més en un plànol de diversió com ara el tennis, el futbol sala, el futbol, l’esquí de muntanya, el ciclisme i potser fins i tot algun altre més.

M’agraden gairebé tots els esports i sento veritable plaer quan els practico; ara bé, sempre he tingut el desig de tornar a córrer; i he anat fent amb els anys aproximacions acompanyades de retirades successives sense assolir continuïtat. Imagino que molts en són els motius però crec que el principal és que les sensacions (i no diguem ja el temps) no tenen res a veure amb els que uns anys enrere havia arribat a assolir.

Passat el Nadal (per raons fàcilment imaginables) ho vaig tornar a intentar; aquest cop va coincidir amb la lectura d’un molt recomanable llibre de relats curts d’Haruki Murakami que em va portar al record la seva obra De què parlo quan parlo de córrer que havia llegit feia uns anys; i aquí vaig trobar l’estímul definitiu de córrer per pur plaer, sense calendaris, sense cronòmetre; per gaudir de l’enorme sensació de llibertat que t’aporta, pel retrobament amb tu mateix que et permet, per “submergir-te en els teus pensaments o per simplement no pensar res”; i també (no ho negaré) per la seva contribució a mantenir el pes i a l’aportació d’energia i de fortalesa física que t’aporta.

Espero que aquest “retorn" sigui com diu l’autor japonès per tota la vida; si genolls i turmells m’ho permeten, és clar.