Codis socials

Que la teva vida no estigui amenaçada no és motiu suficient per assegurar el teu benestar. L’esser humà, un cop té les seves necessitats primàries satisfetes (alimentar-se, protegir-se...), buscarà respondre a necessitats secundàries (perquè no són vitals), però malgrat tot, importants: necessitat d’afecció, de distracció, de compartir, de comunicar i de trobar sentit a la vida. En resum, que necessitem els altres per viure, sentir-nos reconeguts, i sentir que existim d’una o altra manera. Per això les societats humanes es doten de codis precisos que decidiran allò que es tolera o no en el si de la manada. Allò que glorificarà, i allò que rebutjarà. La humanitat té codis, els països tenen codis, les cultures tenen codis, les classes socials tenen codis, les colles d’amics tenen codis... Per a un extraterrestre, integrar aquests codis seria llarg i complicat, inclús inútil o completament absurd. Però per als que hem crescut en una certa cultura, que hem assimilat aquests codis des de l’edat més tendra, és el més normal del món. Val a dir que alguns d’aquests codis, per molt estranys, infundats, estúpids o perillosos que demostrin ser, continuen sent defensats a capa i espasa per les persones que han estat socialitzades en aquestes normes (la prevalença del patriarcat, l’homofòbia, el racisme...), encara que tinguem proves concretes que demostren la manca de justificació d’algunes d’aquestes pràctiques, i que presentin més inconvenients que avantatges. Per què continuem defensant normes perilloses, injustes i intolerants? Per què continuem modificant i formatant els nostres cossos i les nostres ments fins al punt d’emmalaltir, de ferir-nos, o de perpetrar actes bàrbars sobre d’altres éssers humans? Un proverbi nipó prescriu no distingir-se dels altres ja que, el clau que sobresurt cal enfonsar-lo d’un cop de martell. I és que la raó per la qual ens dobleguem a aquestes normes, a aquests codis, és l’amenaça del càstig social: l’exclusió, la solitud... És necessitat vital prendre una certa distància, com una mena de vacuna que permeti fer-se les preguntes adients (sense trobar necessàriament resposta), per no caure en el parany d’aquests codis socials.