Sobre les enquestes i els sondejos

Al Regne Unit durant els mesos anteriors a les eleccions generals del 2015 els sondejos donaven un empat tècnic entre els laboristes liderats per Ed Miliband per sobre dels conservadors de David Cameron. La minsa distància entre ells vaticinava un possible canvi de govern. Finalment, Cameron va assolir la majoria absoluta per 36,9% a 30,4%. Miliband va reconèixer la derrota i va dimitir.

Un cas més recent és el famós sorpasso de Podemos, que havia d’avançar el PSOE a les eleccions generals espanyoles del 26-J. Fins i tot algunes enquestes els donaven el triomf. Els sondejos a peu d’urna també els situaven segons. Finalment, les eleccions les va guanyar el PP, seguit del PSOE. Podemos va quedar tercer i va perdre un milió de vots respecte a les eleccions del desembre.

A Andorra, fa uns dies es va publicar l’enquesta d’opinió política del CRES, basada en 800 trucades telefòniques. Els resultats són força positius pel PS vist que millorem quant a valoració de la tasca d’oposició, també puja la nota de Pere López per situar-lo com a millor polític al Consell General i som considerats com la segona força en intenció de vot.

Tot i no saber si l’enquesta del CRES és un altre exemple com els citats, som extremadament prudents amb els resultats. Lluny d’estancar-nos en l’autocomplaença, ens motiva a seguir treballant amb les mateixes forces i amb la mateixa línia política.

Encara que l’estadística defensa que els sondejos es fan amb tot el rigor científic possible, per què es distancien tant de la realitat? Molts especialistes opinen que és a causa de l’imprevisible factor humà. Davant d’una enquesta, hi ha persones que no responen, altres responen diferent del que opinen per evitar que se les etiqueti, i fins i tot altres que s’equivoquen...

És important saber què passa si aquests diferents perfils de persones es concentren en una determinada opció? O què fem amb els que no responen i que evidentment poden alterar el resultat? Els casos recents obliguen a treballar els especialistes per millorar la tècnica al voltant dels sondejos perquè no dibuixin una realitat que no existeix. Perquè si no ho fan, de què ens serveixen? I no s’hi val allò que deia un: fem un sondeig per veure per què fallen els sondejos?