Notes a 34 graus

Canícula. Veig, davant d’un comú, un bon nombre de convidats a un casament vestits amb americana i encorbatats mentre el termòmetre marca 34 graus. Tan gran és la creu que anuncia un casament que hagin de ser tants a portar-la?

La costura dels calçotets. És ben veritat que cada dia s’aprèn alguna cosa elemental fins llavors insospitada. He hagut d’esperar tenir una edat avançada per trobar la pedra filosofal perquè la incòmoda costura dels calçotets no es clavi molestament a la pell tot deixant-hi una marca. Ben senzill: posar-se’ls de l’inrevés. Vet aquí com l’adotzenat usuari d’uns vulgars calçotets sense pare ni mare comprats al mercat de la Seu pot sentir-se feliç com si calcés uns distingits Olympic sense costura pagats a preu d’or a la botiga més chic d’Andorra.

Notícies de l’Espanya profunda. Camí de Sant Jaume de Galícia, uns amics meus pernocten en un hotel de la província de Palència. La recepcionista, en saber que són andorrans, els pregunta: “¿Son ustedes de la Andorra española o de la Andorra francesa?” Posi-hi el lector el comentari que vulgui.

Meditació transcendental. La quinta essència de la política andorrana en els últims mesos es resumeix en dos fets: la incapacitat d’alguns consellers generals d’imaginar, ni que sigui en un moment de lucidesa, una Andor­ra que faci els seus deures envers la veïna Europa (política del dia de la marmota) i la reducció de la dialèctica política entre la majoria i l’oposició a una picabaralla de campanar sobre deontologia entre dos arquitectes d’Escaldes.

Pigmentació facial. Toni Martí continua sent el rostre pàl·lid andorrà per excel·lència. Cada vegada que veig una foto d’ell recordo el dia que, en una sessió parlamentària ja fa anys, va al·ludir a la vermellor facial de Miquel Alís i aquest li va tirar en cara la seva pal·lidesa, cosa que va generar una discussió que va anar pujant de to fins que el síndic Francesc Areny va haver d’apel·lar a la serenitat. Li recomanaria una dosi prudent de sol, beure vi en els àpats i fumar havans en lloc de Ducados.

Pregunta per a filòsofs. Els últims esdeveniments protagonitzats pel Parlament de Catalunya fan que Catalunya no sembli Catalunya, o fan que torni a semblar Catalu­nya?