Curiositats d'Storting

Aquests dies estic aprofitant les vacances per fer un viatge per Noruega. Val a dir que, en els pocs dies de periple, ja tinc clar que no em vaig equivocar en l’elecció de la destinació, un lloc especialment recomanable a visitar. Aprofitant l’estada, he visitat la seu del parlament, que es coneix com a Storting.

De fet, la de visitar la cambra legislativa és, per mi, una pràctica habitual en gairebé tots els països als quals viatjo. I en aquells casos que no he pogut apropar-m’hi tot i estar al país, almenys m’he interessat per conèixer detalls del sistema polític i del funcionament parlamentari. I queda força clar que existeix una gran varietat i diversitat i que la configuració final escollida, molt sovint, va molt arrelada a la història i al caràcter de l’Estat en qüestió. Aquestes visites moltes vegades et porten a, diguem-ne, sorpreses quant a les formes de funcionament que, en alguns casos, són ben diferents de les de les nostres institucions, Govern i Consell.

La realitzada ara fa uns dies a Storting no ha estat cap decepció. Més aviat, tot el contrari. Posaré un parell d’exemples que em semblen prou rellevants. El parlament de Noruega és unicameral, si bé en un principi existien dues cambres.

El sorprenent és que els parlamentaris seuen en una mena de pupitres, de dos en dos, i estan agrupats per circumscripcions territorials i no pas pels partits polítics als quals representen. De fet, el més habitual és que el teu company de taula sigui d’una formació diferent.

La segona particularitat que m’ha fet reflexionar fa referència al panell de votació amb el qual els parlamentaris han de pronunciar-se sobre les lleis o els textos que se sotmeten a l’aprovació parlamentària. Només existeixen dos botons. Dues opcions per escollir. Un botó verd per al sí i un altre de vermell per al no. És a dir, l’abstenció no està permesa. És a dir, o dónes suport al que es vota o et posiciones totalment en contra.

Finalment una curiositat molt particular del parlament noruec (parlant ara de qüestions arquitectòniques) és que la sala de plens és a la façana exterior de l’edifici amb uns enormes vidres que permeten l’entrada de molta llum exterior i fins i tot el fet que els ciutadans vegin clarament quan s’està celebrant una sessió.