Reflexions polítiques del mes d'agost (I)

Estem a l’agost, mes on la calor i el bon temps fa que la majoria dels mortals –els que s’ho poden permetre– el triïn per fer vacances. Tota l’activitat econòmica del país, exceptuant la turística, es posa en una relativa pausa. I el mateix succeeix amb la política. Sense que acabi de desaparèixer, l’agost permet reduir el ritme frenètic de la política al país durant l’any.

És un mes idoni per fer reflexions sobre temes complexos. Reflexions que, per no tenir resposta immediata, s’allargaran més enllà de l’estiu. Reflexions sobre l’especifitat de la política andorrana i de les quals intento donar unes pinzellades i la visió personal a aquests articles.

La política andorrana és diferent de la d’altres països com Espanya o França? Evidentment, sí. La petita magnitud del territori i de votants fa possible que sigui pràcticament personalitzada a cada ciutadà. Està demostrat que qui pot governar una institució té l’oportunitat d’utilitzar tots els recursos d’aquesta per perpetuar-se en el càrrec. Tot dependrà del tarannà, la capacitat i del compromís cap a l’interès general o al particular del dirigent polític. És molt difícil combatre des de fora aquestes pràctiques i finalment els canvis es produiran per la incapacitat del governant o algun escàndol important.

Com es pot combatre la desafecció? És una pregunta molt simple que amaga una gran complexitat en la seva resposta i sobretot en la solució. Quan es demana a la ciutadania, pràcticament hi ha tants caps com barrets. La gran influència dels mitjans de comunicació de fora del país que dibuixen realitats diferents de la nostra, el poc atractiu de la política en general, el desconeixement dels partits i de les persones que fan política a Andorra, el poc arrelament de molta gent que treballa al país, la sensació que no es pot canviar res o que els polítics estan distants i no defensen la ciutadania, són factors que intervenen en l’augment de la desafecció. Encara que alguns polítics ja els va bé, no només des dels partits s’han de fer esforços per combatre-la. Els mitjans, els opinadors, les associacions civils o culturals, l’administració o els sistemes educatius, tenen molt a aportar perquè els ciutadans no es desentenguin de les decisions sobre el seu futur.

Continuarà…