Big Bang

Big Bang. Una onomatopeia complementada per un dels adjectius més bàsics. Una enorme teoria condensada en dues paraules. Set lletres. Big. Bang. I tothom ho entén. Big Bang. Mig metàfora, mig imatge, pura autodescripció. El millor titular de la història. Impossible condensar millor tant en tan poc. I, tanmateix –m’hi jugo un pèsol–, pocs caps d’àrea, consells editorials o organismes d’assessorament lingüístic l’acceptarien avui dia. Big Bang? Massa pueril. Poc precís. Què tens, vocació de periodista esportiu? Va, parlem seriosament! I proposarien alternatives amb moltes lletres, amb cultismes, amb llatinismes, amb paraules exactes, que no entendria ningú però que parlarien molt bé d’ells mateixos. Res de Bang. Res de simplement gran. En fi...

Actuacions en l’arbrat. Els ens locals ja no poden arbres, fan actuacions en l’arbrat (li manllevo l’exemple a l’Empar Moliner). Bona part de les crítiques al nostre llenguatge n’ataquen l’abús de correcció política. No hi estic d’acord. No és un problema de correcció política sinó d’imbecilitat lingüística. Tout simplement. Actuacions en l’arbrat. Llenguatge buit, falsa il·lusió d’objectivitat del llenguatge administratiu, concebut per foragitar mal­entesos, per eliminar la possibilitat de males interpretacions però també, de retruc, per no significar res. Antillenguatge. Teoria molt personal: allò que ens fa humans no és el llenguatge sinó el llenguatge figurat. L’obsessió per la literalitat (sense figures retòriques, sense llicències poètiques) ens situa en un estadi intermedi: humans però idiotes.

Pare(s) / Mare(s) / Tutor/a/s/es. Aniré a contracorrent: no em molesta bona part del llenguatge políticament correcte. Ja m’està bé que no es parli de subnormals, que es destaqui allò positiu dels alumnes, que es feminitzi el llenguatge, etcètera. El llenguatge construeix la realitat, no calen més estudis per demostrar-ho. I no hi veig alternatives clares. S’accepten propostes.

Llinatge. S’horabaixa. Niguls. Llenya. I tants altres. Voto per un esperanto català transdialectal: no em vull perdre paraules tan meravelloses en el meu dia a dia.