La pàtria (i Meca) gallega

Probablement els que llegiu aquest text ja hàgiu conegut o visitat la capital gallega. Per tant, ho enfocaré diferent: si és que aneu a Compostel·la, feu-ho un 25 de juliol, Dia de la pàtria gallega. Són diades en què el visitant desco- breix que, com l’Onze de Setembre a Catalunya, els moviments nacionalistes i independentistes gallecs aprofiten la jornada per reclamar els drets polítics (també lingüístics, en un ter­ritori de llengua oprimida i atipat d’autoodi) i homenatjar aquells militants que han donat llurs vides per l’alliberament social i nacional del país –dels quals any rere any els sectors més mobilitzats políticament en reivindiquen l’aportació històrica–.

És el vessant profà de la diada que se celebra a Galícia coincidint amb la festivitat de Sant Jaume, patró de la ciutat. Paradoxes de la destinació que es converteix cada dia en la Meca de centenars de turistes a qui anomenen pelegrins. Paradoxes, oimés, que l’estranger igualment profà saluda molt positivament quan s’adona o li expliquen els salts que ha sofert la ciutat d’ençà del que fou el canvi en majúscules. El de l’ajuntament. Martiño Noriega és des del maig del 2015 l’alcalde de l’indret on l’església t’exclou de la llista de gent que ha fet el Camí de Santiago si no comuniques que l’has fet per motivacions religioses o espirituals (si és per raons purament turístiques ets senzillament un infidel que es mereix anar a l’infern).

Un polític que va guanyar les eleccions amb la plataforma de confluència de les esquerres Compostela Abierta, i que en la primera diada nacional que li va tocar viure es va negar, per començar, a acudir a l’ofrena de l’apòstol. Era la primera vegada a la història que l’acte religiós es feia sense l’alcalde de la ciutat. Bona carta de presentació per fer saber urbi et orbi que havia començat l’era post-PPSOE que està afrontant (no pas sense dificultats) Compostel·la, com també ho estan fent ciutats properes com Palma, València o Barcelona.

De contradiccions, emperò, el món n’és ple: Noriega es va negar a entrar a la catedral en pro del laïcisme de l’esquerra però sí que va acudir a la desfilada militar que es va fer per la diada. Per tant, ens (i els) hauríem de preguntar: hem deixat de ser antimilitaristes, ara?