El Bosco (i II)

Què perseguia Jheronimus van Aken en el taller de la seva família a la ciutat holandesa ‘s-Hertogenbosch, d’on treu el nom de Jheronimus Bosch? Què volia expressar amb la seva gran imaginació i tècnica, al marge i aïllat dels principals cor­rents i centres de l’escola flamenca? Quin invisible hi van descobrir i percebre en les seves obres els seus conciutadans que el veieren néixer, viure i morir, potser sense moure’s mai de la seva ciutat? D’on ve l’interès de la cort espanyola per la seva pintura des d’Isabel la Catòlica fins a la compra de les seves obres capitals per Felip II i destinar-les a l’Escorial?... I allí s’han conservat durant cinc segles, sense gaire interès per part de ningú fins a inicis del segle XX, quan tornen a entrar en l’imaginari visual contemporani. Hi va influir el pensament de Freud i el moviment sur­realista? Molt probablement. Dalí no en tenia cap dubte.

Es coneix molt poc de la vida i de l’activitat d’El Bosco. Sort dels comptes i registres de la molt activa confraria de Nostra Senyora i de l’Església de Sant Joan de la seva ciutat. Recordem les guerres de Flandes. A inicis del XVII l’església passà a ser protestant, es retiraren les pintures dels altars. No s’ha conservat cap obra dels membres de la seva família, dels tallers dels seus avi, pare i germans. Els Habsburgs salvaren l’obra d’El Bosco.

Tot i les noves mirades a la seva obra amb ocasió de La exposición del V Centenario del Museu del Prado, tot i el caràcter misteriós de la pintura d’El Bosco, reconeguda des de sempre, el sentit simbòlic de la seva pintura representa, en clau al·legòrica, la vida humana, amb les seves temptacions i dilemes; el seu caràcter efímer i temporal, una reflexió sobre la brevetat dels plaers, en la tradició catòlica, potser ja impregnada de la devotio moderna, aquell moviment de renovació espiritual de gran influència en els Països Baixos. El Bosco ens pinta i representa la història de la humanitat, des de la creació d’Adam i Eva fins al Judici Final. Temes de caràcter cristià tradicional i moralitzant. El cèlebre “menyspreu del món”. El camí de la vida, com es pot veure en el revers, amb el tríptic tancat, d’El Carro de fenc, símbol de l’ésser humà.