Foc i lloc
Ciclisme de carretera a Andorra
La irrupció positiva d’aficionats ha de comptar també amb el suport públic
En els darrers anys hem anat veient com s’ha produït una progressiva major presència de ciclistes (professionals i amateurs) en les nostres carreteres que crec que hem de valorar molt positivament. Qui hi entén diu, a més, que les condicions del nostre país són idònies per als que es prenen l’afició amb major intensitat i fins i tot per als mateixos professionals. De fet, un nombre rellevant de ciclistes d’alt nivell estan instal·lats al país i això està provocant un cert efecte crida en què es combinen de forma positiva les condicions d’entrenament que ofereixen les nostres muntanyes amb la presència d’aquest grup important d’esportistes, el que els permet compartir entrenaments.
Em permeto des d’aquestes línies agrair (de fet afegir-me a la llarga llista d’agraïments) al Joaquim Purito Rodríguez per l’aportació tan positiva que la seva presència i residència al país i l’efecte crida que ha tingut.
Per tot plegat i quasi diria que de forma força espontània s’ha generat una certa especialització del país en el sector del ciclisme de carretera que es combina alhora amb el de muntanya. Aquesta modalitat compta, en aquest cas, amb un impuls públic important especialment des del comú de la Massana.
La recerca de l’especialització és el que busquen de forma insistent totes les destinacions turístiques i residencials i diria que ens trobem davant una oportunitat que en cas de ser ben gestionada pot aportar efectes molt positius per al nostre país (més encara dels que ja aporta avui dia). Davant d’aquest fenomen han sorgit veus des del sector turístic que de forma encertada, al meu entendre, demanen prestar més atenció al boom del ciclisme en carretera i d’ampliar i especialitzar l’oferta destinada a aquest sector. Sembla d’entrada (i sense entrar a valorar com es pot concretar aquest plantejament) una proposta més que raonable que ha comptat, però, amb una reacció massa freda per part d’Andorra Turisme.
Només desitjo que la presència de tot tipus de ciclistes a les nostres carreteres continuï augmentant i que l’actuació de les administracions públiques permeti la seva pràctica amb les millors condicions tant de seguretat com d’aquelles que permetin gaudir-la al màxim als seus nombrosos aficionats.