foc i lloc
L'arribada al mercat de la nanotecnologia
Els progressos de la ciència sempre comporten interrogants i dubtes
A poc a poc s’està esgotant el mes d’agost. L’estiu queda enrere. Aviat es tornarà a engegar l’activitat, sigui política, econòmica o industrial. Si ens referim a aquest últim àmbit, en el final del 2016, podrem comprovar com la nanotecnologia, de la qual ja es parla des de fa temps, comença a envair el mercat, tot i els recels i dubtes que comporta. Aquesta nova ciència presenta uns aspectes difícils d’analitzar i entendre per a molts, però ja està a l’abast del públic. Un dels exemples més coneguts és la raqueta de Rafael Nadal. El seu instrument de feina, tot i que no ho sembla, integra en efecte aquesta tecnologia per permetre als seus seguidors, mitjançant una connexió internet, analitzar el seu joc. Una altra cosa serà que el puguin imitar.
Si això és avui una realitat és gràcies a la miniaturització accelerada dels components electrònics instal·lats a la seva raqueta. Cal recordar que aquests elements, concebuts pels enginyers, poden arribar a ser mil vegades més petits que un cabell humà. Difícil d’imaginar, però cert.
Aquesta dimensió sorprenent obra unes perspectives insospitades, que ja comencen a ser introduïdes en productes tèxtils o encara en la conducció d’automòbil. Però, com a tota novetat, també té els seus detractors que s’inquieten del perill que pot generar per a la salut humana. Aviat comprovarem com la integració d’aquests components, essencialment en els objectes connectats, provocarà uns debats animats, a l’exemple dels que vam conèixer i coneixem pels organismes genèticament modificats o per les ones emeses pels telèfons mòbils i els seus repetidors.
Certament, les empreses multinacionals actuaran per tal de convèncer tothom de la innocuïtat d’aquesta tècnica, generadora de nous ingressos. Els profits manen. Esmerçaran temps i energia amb nombroses accions de lobbying destinades a tranquil·litzar el consumidor. Per tant, l’únic que es pot desitjar és que les autoritats públiques prenguin les mesures escaients i constitueixin uns comitès científics, suficientment capacitats i imparcials, a diferència del que s’ha fet fins ara, perquè la informació dirigida als futurs compradors sigui la més objectiva possible.