Reflexions polítiques del mes d'agost (II)

Suma de sigles o ideologies? Els darrers resultats electorals determinen que la majoria dels votants andorrans es poden sentir més atrets per partits o agrupacions de persones amb sigles que no tenen cap representació ideològica internacional. Semblaria ser que estar alineat amb alguna ideologia és un fre envers els que no la tenen o no la manifesten. O potser depèn de la ideologia que es defensi. O potser al final no és tant la ideologia o les sigles sinó les persones que encapçalen el projecte.

A Andorra encara que les enquestes del CRES diguin que es vota segons el programa, tothom sap que el principal motiu de decisió de vot són les persones que conformen les llistes. Per tant, l’observació de la realitat posaria en primer pla la persona i després la ideologia. I quan les sigles estan cremades, se n’inventen unes altres, amb l’efecte secundari que cada dia costarà més trobar una combinació no emprada.

Quin ha de ser el paper de les oposicions? El sistema andorrà dificulta molt el seu paper. Els guanyadors tenen els recursos, tant econòmics com humans de les institucions. L’administració que es governa està a disposició dels guanyadors però també la majoria de les subvencions de funcionament. Al Consell, es rep una dotació en proporció de la representativitat i, per tant, l’oposició rep menys la majoria. Una majoria que a la vegada disposa del suport del Govern amb tot el potencial de l’administració general. Als comuns, l’oposició no té cap subvenció.

Amb aquest panorama, com pot l’oposició treballar dignament fent les tasques assignades a la Constitució? Vistos els recursos disponibles tot suposa un enorme esforç. Per tant, és d’agrair que una força a l’oposició treballi per aportar alguna cosa més a la ciutadania que les tasques de control. I no voldria oblidar la maniobra clàssica consistent que algunes de les aportacions de les minories les majories se les incorporin com a pròpies.

Quedarien encara pendents algunes altres reflexions interessants, però voldria acabar per la més transcendent, i que quedarà oberta perquè s’acosta al pla personal, i per tant, cadascú té la seva resposta. Si la política està tan poc valorada i desprestigiada, llavors, per què faig política?⁠⁠⁠⁠