La felicitat no és completa

De matinada i malgrat la calor, ella aconsegueix adormir-se i somniar amb una platja paradisíaca, amagada entre penya-segats coronats per pinedes pentinades per la brisa. Ell en canvi quan s’adorm deixa que els seus somnis condueixin un descapotable per una carretera revirada. Asseguda a la tovallola, enfonsa els peus a la sor­ra i llegeix una novel·la sentint l’agradable escalforeta del sol. L’aire que a ell li remou el cabell, però, és el de la velocitat i somriu en sentir l’empenta del motor quan prem l’accelerador. En el somni ella du un biquini vermell i està sola. Alegrement es capbussa en les profunditats oníriques d’aquell mar cristal·lí. Lliurat als braços de Morfeu, ell canvia de marxa i rere un revolt tancat descobreix el mar que es retalla contra el pendís verdós per on la carretera davalla fins a arribar a un port esportiu. Un cop s’ha refrescat, ella surt de l’aigua pintant un quadre renaixentista, la mateixa Venus de Botticelli naixent al dia esplèndid que fa en el seu somni. S’asseu i mentre les gotes regalimen per la pell com perles de llum, la seva mirada s’esllangueix fins a la línia de l’horitzó amb un anhel xop d’enyorança. Ell aparca al costat d’un veler i un mosso del port l’ajuda a desamarrar: es veu a si mateix i en els seus propis gestos ha notat un cert desassossec, una ànsia per atènyer quelcom, com si dins el somni també busqués un somni impossible. Banyada pel sol que li asseca la pell, fitant els confins del mar i imbuïda de la perfecció que l’envolta, una recança la fa tremolar. A ell també l’empeny un neguit: ho té tot, l’esportiu, el veler, i tanmateix la felicitat no és completa. Potser per això navega resseguint el perfil de la costa fins que arriba a una cala secreta. La veu. És ella, murmura, i sense pensar-s’ho es llança a l’aigua i en quatre braçades arriba a la platja. Se li acosta però l’emoció i la capbussada li han tallat la respiració, sent un ofec al pit i no gosa parlar. De sobte uns cops secs se li claven a les costelles: la seva dona li diu que roncava i es queixa perquè l’ha despertat. Es gira de costat lleugerament emprenyada. Ell segueix mut, com en el somni, i no li dirà res perquè encara la veu amb el biquini vermell. Definitivament, la felicitat mai no és completa.