Ser bavós no és lligar, és assetjar

Passat el clímax de les festes majors i els seus eslògans contra el sexisme, hora és arribada de constatar que la xacra de la violència sexista no s’atura, ans al contrari, va en augment. Han estat al voltant de 1.450 expedients de violència de gènere els tractats per l’equip d’atenció a la dona entre 2007 i 2015. Les detencions estiuenques realitzades per la policia incloïen càrrecs com amenaces de mort vers la seva parella, agressió física vers la seva parella, agressió física a la parella a la via pública, agressió física amb lesions a la via pública o un delicte contra la integritat física en l’àmbit domèstic. No sabem quantes són les agressions que no es denuncien. Tampoc es parla gaire de la violència implícita en molts altres àmbits de la vida. Per això són importants les accions per eradicar la violència masclista i la violència tout court, ja que és un comportament que es pot manifestar de diferents maneres (física, verbal, sexual, simbològica, domèstica, racista, homòfoba, etc.) i en diversos contextos (violència a la feina, a les institucions, a les aules, a l’esport, a la família, en un grup social determinat, etc.). Sense oblidar la violència estructural que genera el propi sistema en els individus per manca de justícia, llibertat o una inadequada distribució de la riquesa. Estem davant una nova ofensiva del control patriarcal sobre la dona, en considerar-la propietat de l’home. Mentre ens esquincem les vestidures escandalitzats per l’ús del burquini, no estem prou atents al retrocés de la nostra comunitat respecte als avanços aconseguits en pro de la igualtat. Aquesta nova peça de bany per amagar les dones, quin ús implica una total dependència de la dona vers l’home, com el burca, el nicab, el xador o el hijab. Així doncs, guanya la desigualtat. Guanya la violència masclista. Guanya el sistema patriarcal. En cap cas hem de creure que aquestes situacions de sotmetiment són una qüestió cultural, com defensen els masclistes, ja que aquest debat és un carreró sense sortida. Per aquest motiu, ara més que mai, la solució passa per apoderar les víctimes de la violència. Una solució que necessita quelcom més que lleis i reglaments per ser efectiva. És necessària una conscienciació total de la població per passar a l’acció. Cal més implicació, així com més mitjans, si es vol defensar un dels principis inspiradors de l’acció de l’Estat andorrà: el respecte i la promoció de la igualtat.