Pensaments d'agost

S’acaba l’agost. Uf!, quin mes! No entraré en detalls, no cal. Cadascú explica la fira segons li ha anat, deia mon pare. Se m’escapa, però, algun pensament. Millor, algunes vagueries –amb a- que són pensaments de qui vagueja:

- Des de la platja del Regueral de Cambrils veig els milers de vides que naufraguen i moren, fugint de la guerra i de la misèria, en el mar que ja els romans van dir que era nostre. Meu, no del tot. Sí, però, que és del tot nostre, la nostra debilitat i la nostra vergonya, la nostra impotència i la nostra immoralitat. Ja fa dies.

- Terra endins, davant la imaginació i la fantasia excepcionals d’El Bosco del Museu del Prado, llegeixo, en un nou llenguatge visual, el missatge intemporal sobre el camí de la vida, quan pinta la seva amplíssima visió de l’home, la societat i el món. Obres moralitzants dirigides a un públic urbà i de classe mitjana-alta que ja enllaça la virtut amb la saviesa i el vici amb l’estupidesa, en fer de la raó la base de l’acció moral. Tots darrere d’El Carro de fenc. No hem canviat gaire.

- Una mica més enllà torno als vells amics i mestres de Salamanca, que ja t’estimen com ets en formar part del teu currículum. Tornen ara converses activades per la memòria sobre Espanya, sobre Europa i la seva crisi política i moral. Remenant a la immensa biblioteca dels seus anys gloriosos un text moral, a l’atzar, posterior a Maquiavel, comentant un passatge de Sant Pau de la seva carta als Romans, destaca que “no es lícito hurtar para dar limosna”. De rabiosa actualitat i discutim llarga estona: la raó d’Estat, els fins i els mitjans, Catalunya, Espanya, la conllevancia i la guerra bruta... La manifesta incapacitat a l’hora de negociar i d’arribar a acords... Que també a Espanya la política és geografia i és aritmètica, com vam sentir explicar a Tierno Galván... Cert del tot! Avui, 31 d’agost, els números no quadren i aquesta tarda a Espanya no hi haurà investidura que, com tothom sap, no és un contracte d’adhesió. Potser a finals d’octubre...

- És clar, tot això passa en el planeta Terra. No sabem encara com s’ho fan al planeta Pròxima B, si també hi ha burquinis i debats jurídics, com que és habitable –diuen– tot i la radiació ultra. Ultraviolada, òbviament.