El telèfon ressuscitat

Fa uns dies em va caure el mòbil a terra. A qui no li ha passat? A terra o en algun lloc pitjor. El cas és que em va semblar que l’aparell no sobreviuria però igualment vaig intentar recompondre’l, i ja em teniu intentant ressuscitar-lo, jugant a ajuntar les peces com un nadó maldestre descobrint les formes i volums amb un Lego. Més o menys, me’n vaig sortir i la trencadissa va recuperar la forma original. Però no la funció. Tot i que vaig poder encendre’l, no es connectava. De manera que vaig desenter­rar el meu primer mòbil, l’únic fins ara que havia retirat sense necessitat, sense que s’hagués trencat o hagués quedat obsolet. Era un telèfon bàsic i per això amb cert menyspreu davant de les novetats tecnològiques l’havia abandonat indignament a la fossa comuna del calaix dels mals endreços. Quan vaig endollar-lo per carregar la bateria, no sabia si funcionaria però em van sorprendre els seus pius quasi terminals i la pàl·lida reacció de la pantalla. Només una hora després vaig pensar en Llàtzer tornant d’entre els morts quan el vaig encendre i l’aparell va ressuscitar amb una melodia simple i passada de moda però que em va semblar un cant d’àngels, com si se m’obrissin les portes del cel (el de la pantalla) perquè podria anar passant amb aquell mòbil fins Nadal. Però després d’uns dies de fer-lo servir estic rumiant quedar-me’l i donar-li la segona oportunitat que en el seu dia vaig negar-li. Ja ho diu el Manual Digest: “Conservar las antigallas, tant sepuga.” I és que la bateria li dura molt, com que és petit el puc dur a la butxaca sense por que se’m clavi a l’engonal (o altres parts sensibles) i com que no té Internet, ni WhatsApp ni altres aplicacions que vagin xiulant permanentment, he redescobert el silenci i la tranquil·litat. Ara m’adono que totes les novetats, reformes o actualitzacions amb què em van vendre els altres telèfons semblaven millors, però en el fons tot era supèrflua decoració, l’aparença de modernitat i disseny quan en realitat aquells aparells no anaven més bé. Ara poseu que en lloc del meu mòbil parlem de política, d’empresa, de les reformes als edificis o als llocs de treball, de salut, d’educació, comunicació, cultura o el que us vingui de gust. I ja em direu si se us obren les portes del cel.