Acostament a la UE, camí obligat

Moltes visions sobre Andorra cauen en tòpics i interpretacions errònies, conseqüència d’una anàlisi insuficient i un coneixement històric superficial, íntimament relacionats amb la manca de lectura i reflexió. Actualment, el país ha apostat per l’obertura econòmica i està immers en un procés de canvis, malauradament eclipsats en part per l’afer BPA, que tan sols la distància històrica permetrà valorar en tota la seva dimensió. S’han modificat les regles del joc i els nous temps han imposat la sortida de les llistes de paradisos fiscals de l’OCDE, a canvi de transparència i intercanvi d’informació amb les autoritats fiscals d’altres països i d’adaptar la legislació a la nova situació.

Entre els canvis, cal destacar la imposició directa que la societat andorrana ha acceptat amb normalitat, malgrat que el país feia més d’un segle que estava sotmès únicament als impostos indirectes que havien esdevingut la peça clau del sistema tributari. El sector financer, un dels pilars de l’economia nacional, que neix a l’empara de la transformació econòmica i social del segle XX, també afronta un canvi de paradigma. Amb igual normalitat que amb la imposició directa, la població ha acceptat el canvi d’orientació legal sobre el contraban. Ha passat a considerar-se il·lícita una activitat que havia estat un complement de l’economia i que, durant els conflictes bèl·lics, va contribuir a forjar una part de les grans fortunes del país. És evident que les pressions dels països veïns i les avaluacions dels organismes internacionals tenen efectes capaços de modificar, de mica en mica però de forma implacable, els comportaments seculars. Aquestes pressions han impulsat noves actituds i modificacions legislatives, com en el cas del Codi Penal, ja siguin sobre el contraban de tabac o el tràfic de capitals.

Els canvis reafirmen la sobirania d’Andorra que ja ningú qüestiona d’ençà la Constitució que va convertir els súbdits en ciutadans. El camí d’acostament a Europa configurarà una nova identitat col·lectiva, evidentment evolutiva, on els valors democràtics continuaran formant part de la nostra essència. La transcendència del procés exigeix que s’acompanyi de més informació el ciutadà, sobre els aspectes positius i negatius, de cara a un hipotètic referèndum d’adhesió.