Llum i taquígrafs

Després que s’hagi fet públic el xantatge de funcionaris policials espanyols que va portar els primers accionistes de BPA a transgredir el secret bancari, es fa una mica de llum sobre quins podrien ser els temes de conversa de l’entrevista fallidament secreta que l’estiu del 2014 van tenir el nostre cap de Govern i el president espanyol Rajoy a la residència d’estiueig d’aquest darrer a Pontevedra pocs dies després que Jordi Pujol fes la seva famosa confessió, sense que es parlés encara de la relació de la seva família amb la banca andorrana. Que van parlar d’aquest tema és evident tot i que no s’hagi reconegut mai; el que caldria saber és en quins termes ho van fer i, sobretot, si en l’ajuda d’Andorra per esclarir el cas que indubtablement, per cortesia i bon veïnatge, Toni Martí va oferir hi anava inclosa alguna clàusula comprometedora de la nostra sobirania nacional. Caldria saber on ha nascut la dinàmica que ha generat episodis com l’inter­rogatori de treballadors de BPA fet en territori andorrà en unes impròpies condicions de coerció per un jutge de l’Audiència Nacional espanyola, i els quatre escorcolls fets al nostre país per la guàrdia civil. El que sí que és clar és que d’aquella trobada de presidents en va néixer un festeig que va tenir com a fruits una llarga reunió privada en la cimera de Veracruz pocs mesos més tard i la visita de Rajoy a Andorra el gener del 2015. El gir que darrerament ha fet l’afer BPA ha posat Martí entre les cordes, i el nostre cap de Govern s’haurà d’explicar si no vol que el tsunami de revelacions se l’emporti. També és cert que alguns moviments polítics d’aquests últims dies, com el viatge de Bartumeu a París per denunciar als serveis dels Coprínceps l’existència d’“una mena de regència externa” o la comparació que SDP ha fet d’Andorra com una “província espanyola més” no són res més que gesticulacions partidistes de poca volada que no aporten res al tema. I tampoc no aporta res, mentre no l’aclareixi amb dades, la insinuació del síndic Mateu en el discurs de Meritxell: “Potser fins i tot la sobirania del país en algun moment s’ha pogut veure en entredit”. El que cal en aquest moment no són mitges paraules, sinó llum i taquígrafs.