Foc i lloc
Reflexionant a l'entorn de l'abstenció
Els joves britànics van apostar pel Brexit ja que no van no voler anar a les urnes
Andorra havia estat, tradicionalment, un país on la participació en les eleccions, ja fossin comunals o generals, presentava xifres elevades. De fet, era habitual comparar, després dels comicis, les baixes xifres d’abstenció amb les registrades als Estats propers. Malauradament, aquesta situació ha canviat radicalment en les darreres cites amb les urnes. I això, ho dic alt i clar, ens ha de preocupar. I molt.
Justament aquest dijous s’ha celebrat el Dia internacional de la democràcia. Una jornada que ha de servir per recordar la importància d’aquest sistema polític. Potser no és perfecte, cert. Segur que es pot millorar, però aquesta és una responsabilitat de tots. I implica participar-hi i, evidentment, anar a votar. Tampoc hem d’oblidar, per una banda, els anys de lluita que ha costat a molts països poder tenir un sistema democràtic i el fet que, encara, hi ha molts Estats que no el tenen.
A les darreres comunals, l’increment de l’abstenció va ser especialment preocupant. Sobretot a Andorra la Vella i Escaldes, amb percentatges inferiors al 60%. Molt per sota de la mitjana a Espanya o França que, recordem, ja són dades que no satisfan, ni molt menys els analistes.
Una altra dada a tenir en compte ens la va donar ahir el CRES amb un estudi sobre l’abstenció. I és que aquesta no participació es veu de forma especial entre la nostra joventut. Per tant, si algú comença a pensar què passarà en el futur, també ens hem d’inquietar.
Ara bé, a aquests abstencionistes m’agradaria fer-los una reflexió. Ara fa uns mesos, després de l’impacte del sí al Brexit en un referèndum on, justament, va ser aquest col·lectiu qui menys va participar, molts joves expressaven la por per les conseqüències. Alguns deien que era la gent gran qui havia decidit per ells. Jo crec que no. Van ser ells mateixos els qui van apostar pel Brexit ja que es van quedar a casa i no van anar a donar la seva opinió a les urnes.
D’acord. Probablement els polítics també haurem de fer la nostra part i reengrescar la gent per participar en la vida pública. No ho nego. Ara bé, els ciutadans també en són responsables. Han de ser conscients del que ha costat tenir una democràcia i que, al final, com gent de totes les tendències ve dient fa temps, la política la fas... o te la fan els altres.