Preservar l'herència i la identitat d'un poble

Sovint ens oblidem que la identitat d’un poble no neix del no-res, sinó que es configura amb el pas del temps i de la història, que va teixint amb calma i paciència l’essència cultural d’una nació. Aquest passat arriba als nostres temps a través del patrimoni material o immaterial.

Així doncs, per arribar a entendre qui som és important conèixer d’on venim i apropar-nos a l’herència cultural que han deixat els avantpassats. En aquest context, Andorra acull aquests dies les Jornades europees del patrimoni, que persegueix acostar el llegat cultural al públic. Enguany, al Principat, l’esdeveniment gira al voltant de la temàtica de les col·leccions bibliogràfiques i documentals privades. Entre d’altres, els assistents han pogut visitar aquest cap de setmana la col·lecció Bíblies del món o l’exhibició del fons Casal i Vall, exposada en l’edifici dels Marginets.

Una bona iniciativa, però més enllà de donar a conèixer el llegat cultural, igual o més important és preservar-lo del pas del temps. I, precisament, aquest és el repte que persegueix el Govern, segons va explicar recentment al Diari Ricard De Déus, coordinador de Patrimoni Cultural. En la passada legislatura es va inventariar els danys que patien edificis, esglésies, museus o fins i tot ponts del país. Ara, el ministeri de Cultura ha anat un pas més enllà i ha desplegat un pla per posar a punt el patrimoni del país. En aquest context, s’engloben les obres per reformar la coberta de l’església de Santa Eulàlia, per on es filtra aigua, adjudicades aquest setembre. Fins ara, les actuacions sobre el patrimoni només es feien quan estava danyat, però amb una nova visió el Govern interpreta que s’ha d’intervenir periòdicament sobre els edificis per evitar que es malmetin.

El temps, per desgràcia, ho degrada tot, i actuar en el llegat que van deixar els avantpassats és clau per evitar que es malmeti cada cop més, inclús fins a arribar a límits irreparables. Per això, no es tracta d’actuar-hi quan és un cas d’urgència, sinó d’anar fent petites tasques de manteniment que permetin tenir en bon estat les pedres centenàries amb les quals els avantpassats van aixecar edificis, que avui configuren el paisatge i la cultura d’Andorra.