La marededéu 3D

La història de la talla de la Verge de Meritxell és d’una singularitat prodigiosa. Des de la imatge romànica primitiva que, segons la tradició, va aparèixer sota una gavarnera florida a l’hivern fins a la que ara s’ha col·locat en el santuari hi va una atzarosa rècula de successos que configuren un itinerari rocambolesc. La llegenda del canvi miraculós d’ubicació arran de la seva aparició, comuna a moltes marededéus trobades, és peccata minuta al costat dels avatars que ha sofert al llarg del temps, algun dels quals, com la seva substitució per una talla gòtica, també tenen paral·lels en altres advocacions de la Verge, com va ser el cas de Montser­rat, on fins ben entrat el segle XX va ocupar el cambril una imatge gòtica amb rica vestimenta i una corona rampant, d’acord amb els cànons de moda de la Il·lustració. Les tribulacions de la nostra Mare de Déu dels esclops arrenquen el 1972, quan, arran de l’incendi del vell santuari, la talla gòtica es va socarrimar i la romànica va desaparèixer. El fet que no deixés cap rastre va alimentar la sospita que hagués estat robada i que l’incendi fos una coartada, una teoria sostinguda per alguns testimonis del foc, com el tallista Sergi Mas, i que va abonar en unes declaracions el famós lladre d’obres d’art Erik el Belga, en contra de la versió oficial, defensada per Pere Canturri, segons la qual la talla s’havia rostit en un incendi fortuït. El tema donava per a una novel·la d’intriga, que finalment va escriure Albert Villaró amb el títol Blau de Prússia. Més tard, el 2005, la rèplica de la imatge feta per Sergi Mas va ser robada, en un desgraciat episodi que no tenia res de novel·lesc, i posteriorment substituïda per una segona rèplica de Mas. Finalment, la rèplica ha estat retirada i en lloc seu se n’ha posat una altra, segurament més fidel a l’original, feta a partir de fotografies de la talla primitiva. Però els temps són uns altres, i la nova talla no té firma d’artista, ja que ha estat fabricada per una factoria d’Olot que treballa amb recursos informàtics i amb impressores en tres dimensions. I ara ja no cal patir: si desapareix, o la roben, o es crema, fer-ne una altra serà bufar i fer ampolles a partir d’una memòria USB.