Setmana europea de mobilitat sostenible

Ahir va acabar la setmana europea de la mobilitat sostenible que es va iniciar el dia 16. Aquesta pot ser una bona iniciativa per conscienciar-nos que hi ha altres alternatives de transport a l’ús indiscriminat del cotxe particular.

És important notar que canviant certs hàbits quant a la nostra mobilitat, no només incidim en la densitat del trànsit o l’aire que respirem tots plegats, sinó també en els nostres hàbits de salut. Per exemple, substituir el cotxe o la moto per una caminada quan s’han de fer trajectes curts millora la salut de la xarxa viària, però també és un excel·lent hàbit per a nosaltres.

Com en molts altres aspectes, Andorra podria ser un exemple mundial de mobilitat sostenible. Tot el contrari del que pretenen, després de més de cinc anys de Govern, Demòcrates per Andorra.

Els més de 75 milions d’euros destinats des del 2011 en asfalt, carreteres i rotondes, algunes d’elles completament inútils, demostren una nul·la capacitat de concebre una política d’inversions que aporti valor afegit al país. Però el pitjor de tot és que, a més, evidencia una cega capacitat de preveure un futur pròxim on la mobilitat sigui racional i on no es requereixi una xarxa viària dissenyada amb els criteris d’inicis del segle XX.

Aquest Govern va impulsant mesures inconnexes i sense visió de futur quant a la mobilitat. Ho demostra el fracassat projecte de subvenció dels vehicles elèctrics. I aquesta mancança no se salva fent una bicicletada o publicitant que es posarà en marxa un servei de lloguer de bicicletes elèctriques. Aquestes són iniciatives únicament per fer-se la foto i captar algun titular més o menys espaiós.

Un país com el nostre amb els recursos econòmics limitats requereix una línia política clara quant a polítiques de mobilitat. I l’actual no ho és.

Foment del transport públic amb abaratiment del preu dels bitllets de clípol, parades de bus amb seients i coberta per quan plou o neva, anar d’Encamp a Sant Julià en un únic viatge, ampliació d’horaris nocturns, adequació de la xarxa viària per la mobilitat preferent de bicicletes o motos són algunes possibilitats. I hi ha moltes altres accions que tampoc requereixen grans inversions. Només cal pensar-hi i fixar com a prioritari que el nostre país esdevingui un referent de mobilitat.