Crisi existencial i/o situació crítica

“Wir sind in einer kritischen Situation.” No cal traducció. A la Merkel –ara sola i impotent– sempre se l’entén. Així definí a Bratislava l’actual situació de la Unió Europea. Reblava la qualificació de “crisi existencial” que el mag Juncker havia diagnosticat uns dies abans en el Parlament europeu. Res de nou. Ja ho sabíem, però ara els màxims responsables ho diuen obertament. La construcció europea perilla. La Unió s’encalla. Patim una profunda crisi d’identitat, de projecte i de lideratge. Estem a la defensiva, segons l’anàlisi d’Obama a l’ONU. Parlar de seguretat i solament de seguretat com a únic consens possible a la reunió dels 27 a Bratislava és anar perpetuant la ficció que tenim un projecte comú, sobretot ara quan amb el Brexit hem perdut el millor gendarme.

Hem de repassar d’on venim. L’historiador Hobsbawm afirma que el segle XXI començà quan el 1989 caigué el mur de Berlín. Així ho va creure també el neoliberalisme. Recordeu aquell “som al final de la història!”. Quin final! Les Torres Bessones, el Lehman Brothers, els Balcans, l’Afganistan, l’Iraq, Síria, l’invent de la primavera àrab, Crimea... Fem de Ciceró: Cui prodest? Aquí, la crisi de l’euro i la sacrosanta austeritat que ens destrueix per l’impacte de les retallades, la destrucció de les classes mitjanes i el deteriorament de les condicions econòmiques d’una gran majoria, la gran causa del descontentament social al Nord i al Sud. Alhora, els refugiats, que de sorpresa, de cop i en massa decideixen dirigir-se a Europa, la immigració econòmica i les minories racials, territorials o religioses, causants –ens volen fer creure– del malestar, a l’Oest i a l’Est, quan són el gran ase dels cops de la insatisfacció i del ressentiment, i sobretot, el gran enemic ja definit i la gran solució fàcil de tots els populismes d’extrema dreta europeus, nord-americans o russos...

L’esperit de Bratislava, conclou Merkel, és la cooperació, treballar junts, el Zusammenarbeit. Xut endavant, com sempre. A Bratislava, potser, pit endavant i pilota enrere, com al rugbi. L’encerta Matteo Renzi en una entrevista al Corriere della Sera: “Se continua cosí, più che lo spirito di Bratislava discuteremo del fantasma dell’Europa.”