Relacions públiques

En primer lloc, hauria de destacar que de jove va ser cooperant a l’Àfrica. Evidentment, ser cooperant no és intrínsecament bo, s’han fet moltes bajanades en nom de la cooperació, però d’això no en parlaria. Es tractaria, simplement, de repetir molts cops “cooperar”, “Àfrica” i “nens”. Després, seria el moment de presentar-la com a una servidora pública incansable, sempre al servei dels altres i del país, com a professora, ambaixadora, ministra o consellera general. Ja no estem en el ter­reny d’allò desinteressat, però sí en el del servei públic. Una servidora pública exemplar. Insistir-hi. Obviar, en canvi, la seva sortida tèrbola del ministeri d’Afers Exteriors, creant-se una plaça a mida que la Justícia li va tombar. No aporta res. Després, s’hauria de deixar de parlar d’ella per parlar de Justícia. En majúscules. I recordar, perquè quedi ben clar a tothom, que ser conseller general a dedicació exclusiva no implica dedicació exclusiva, que això és el que diu la llei i que la llei és la llei i no és opinable, que la legitimitat, en canvi, és un concepte massa abstracte. Citar el síndic al respecte, que sempre dóna autoritat. Després invocar la presumpció d’innocència, i també, la càndida innocència: per molt que sigui consellera, exministra o assessora financera, no són motius per verificar que les seves contribucions amb la societat estan en ordre. Defensar que, de fet, és exactament a la inversa: ser servidora pública exemplar ja les té aquestes coses, ni tan sols conceps que l’empresa no et cotitzi a la CASS. I ja, finalment, tancar l’article titllant de partidistes, oportunistes i mals andor­rans tots els que la critiquin. Demonitzar la crítica. Després, estar ben calladet alguna setmana, reduir declaracions, deixar de freqüentar les xarxes socials i parlar d’altres coses. O deixar columnes en blanc. Entenc que aquestes opcions –la lloança acrítica o el silenci– constitueixen, per a molts, la columna somiada, però comença a ser temps que des d’alguns cercles polítics entenguin que una cosa és el periodisme, l’anàlisi política o l’opinió crítica, i una altra de ben diferent les relacions públiques.