Una estació a cost de font de colors

Teòricament, abans d’acabar l’any, Andorra estrenarà la nova estació d’autobusos nacional. En plena disputa entre el Col·legi d’Arquitectes i el Govern perquè els primers no estan d’acord amb el projecte, els mateixos professionals van programar una conferència d’un expert en estacions d’autobusos. I entre els assistents, el ministre d’Ordenament Ter­ritorial, Jordi Torres Falcó.

Va passar el que havia de passar. Els arquitectes estan molestos perquè amb sort rebran resposta al recurs que van presentar contra el projecte el dia abans de la inauguració. Ja l’haurien d’haver rebut, però l’executiu, per no entrar a la polèmica, ha preferit qüestionar el tràmit pel qual els arquitectes han hagut de presentar un nou recurs. I amb la mala maror i amb un expert mostrant imatges d’estacions com la de Madrid i parlant de la importància de la participació ciutadana, no van faltar retrets –amb bones formes– contra l’obra.

Jo, si hagués estat Torres Falcó, m’hauria volgut fondre. I més encara quan, pràcticament segur perquè li faltava background, l’expert va suggerir fer un heliport a prop de la nova estació –per facilitar connexions– o, mig en broma mig seriosament, va comparar el parc aquàtic a Andorra amb una estació d’esquí a Dubai.

Torres Falcó va cometre l’er­ror –des del meu punt de vista– d’entrar al debat. I a vegades, val més callar. És cert que en una cosa tenia raó: costarà a les arques públiques un milió i escaig, una desena part del que hauria d’haver costat a l’inici. Però, és l’estació que es mereix un país –que viu del turisme– i on –a hores d’ara– només es pot arribar per terra?

Els que diuen saber es queixen del fred que passaran els usuaris. Torres Falcó, però, insisteix en el fet que uns vidres protegiran. No deixa de ser estrany que costi el mateix que la porta d’entrada per a bona part dels visitants que el recinte multifuncional –que encara no se sap ben bé què acollirà– o la font de colors que ha de servir per revitalitzar Meritxell. I esperem a veure el cost, si es fa, del circuit de ràfting.

Potser per la porta d’accés i de sortida del país no calia retallar tant. O potser sí i l’estació d’1,3 milions és un encert. El temps dirà si el turista, després de baixar pel Valira, observar la font a Meritxell i veure un espectacle al recinte polivalent s’emporta, o no, de record un constipat del Principat.