Clima polític i responsabilitat

Com he comentat diverses vegades en aquesta mateixa columna estem en una legislatura complexa. Complexa perquè a part de treballar per reformes necessàries i de molta complexitat com poden ser la sanitat, la funció pública, les competències i transferències als comuns i l’acord d’associació amb la UE, també s’hi han afegit altres temes, com tot l’afer BPA, que a part de la seva complexitat i impacte està sent usat per generar molt soroll i crear un clima polític de molta tensió. Avui més que mai cal que la classe política d’aquest país actuï amb aquella responsabilitat que se li suposa (com allò del valor al soldat) i que entengui que els avenços en aquests quatre grans reptes esmentats abans són aspectes crítics per al model de societat i de país que volem en el futur. Haurien d’entendre que no són temes per fer-ne batalla de desgast polític en un moment concret, sinó que transcendeixen a una legislatura en si, i barrejar-ho amb altres temes més puntuals i que generen molt soroll és no entendre el moment que estem vivint. Cal tenir visió de futur i no moure’s pel tacticisme del rèdit polític immediat que busquen alguns. És necessari fer canvis i prendre decisions, i aquestes pel que suposen han de tenir continuïtat en el temps, ja que requeriran d’un període més o menys llarg per assentar-se. És per aquest motiu que la majoria d’ells s’han presentat sota el paraigua d’un pacte d’Estat. Sorprèn molt la reacció que estem veient des dels grups de l’oposició, on un dia exclamen al cel que la majoria tira pel dret i passa la “piconadora” i no els fa cas per tirar endavant els canvis necessaris, i l’endemà, aquests mateixos, sense posar-se vermells, exigeixen al Govern i al grup de la majoria que no els demanin implicació en aquests grans temes, ja que com que precisament tenen majoria no els necessiten per a res. Curiosament en aquells temes on prendre decisions pot tenir desgast polític. Alguns fins i tot van més enllà, exclamen als quatre vents que en aquell tema en concret ells hi estan en contra perquè té riscos, que millor no fer res i no afrontar-los, quan no fer res precisament és el pitjor risc. Ara bé, si finalment tiren endavant i surt bé ja s’hi sumaran. Com es pot veure, tot plegat d’una gran responsabilitat.