D'instrumentalitzacions

Punt zero. Mateu argumenta la seva dimissió per la instrumentalització política que s’ha fet del seu cas. Punt u. El què. Hi havia motius més que suficients per demanar la seva dimissió. Motius més que suficients perquè, l’any 2016, amb el nivell de responsabilitat que exigeix la ciutadania als representants polítics que tenim l’any 2016 –per sort, superior als mínims recollits per la llei–, molts ciutadans consideressin que ja no volien que els representés i que legislés per ells.

Compaginar la feina al Consell a temps complet amb una relació contractual amb una entitat financera (en plena crisi financera), no preocupar-se de les seves contribucions amb la Seguretat Social, amagar aquesta situació al Síndic, i per tant, al Consell, i per tant, a la ciutadania, mirar de legislar a favor d’un privat concret, mentir la ciutadania sobre tot plegat. I, tot, en base a denúncies policials i proves periodístiques no desmentides. Suficient. Punt dos. El com. Vista la magnitud del cas, no es pot parlar d’una especial bel·ligerància de la resta d’actors polítics amb aquest cas. Preguntes, demandes de dimissió, i tot plegat, canalitzat pel Consell General, que és el lloc on tocava fer-ho. Guardant silenci, a més, fins que el cas no va ser públic. No es pot parlar d’acarnissament, es pot parlar de control. L’alternativa és la complicitat i la manca d’oposició, un element fonamental en tot règim democràtic.

Punt tres. El qui. Liberals, el PS i SDP en trauran partit del cas Mateu? Evidentment. Però la seva actuació, en aquest cas, es justifica pel què i es fa amb un com acceptable. No podem parlar, doncs, d’instrumentalització del cas Mateu. Instrumentalització, en canvi, és, aquí sí, instrumentalitzar la dimissió en benefici propi, emprar una dimissió inevitable per fer-se la víctima i traure’n partit, per pintar de ferotge i difamadora una oposició que, en aquest cas i com a bloc, ha fet bé la seva feina. Sense anar més lluny, el partit més interessat a traure’s de sobre Mateu era el mateix DA, però presentar-ho com a una mostra d’honestedat davant la barbàrie és, simplement, manipulació en benefici propi.