El mirall d'Andorra

Odorron és una petita comarca entre Alemanya i França que té moltes semblances amb Andorra. D’entrada, la seva situació entre dues grans nacions que al llarg de la història se l’han disputat, de manera que ha fet part alternativament d’Alsàcia o del land de Baden-Wurtemberg, en el qual s’integra des de la Segona Guerra Mundial. Fruit d’uns acords medievals renovats en acabar el conflicte, gaudeix d’una independència política, econòmica i fiscal. A diferència d’Andorra (o potser no), només li falta plena sobirania per evitar que els funcionaris alemanys no s’entremetin en els seus afers. Els turistes hi gaudeixen del paisatge, les aigües termals i també aprofiten els avantatges fiscals per obrir algun compte corrent. A Odorron hi va viure un dels escriptors germànics més coneguts, l’Otto Potzdorf, que en el seu retir a la vil·la de Fauststrasse va acabar Der Wanderer über dem Nebelmeer, admirada per Goethe. La seu de l’Odorron Gemeinderat és l’SchlossHauss, semblant a Casa de la Vall.

En molts aspectes s’assembla tant a Andorra que és com un mirall del nostre país. El tarannà de la gent d’Odorron és respectuós, amable i educat. Ningú no alça la veu i, en general, tots miren de no molestar els altres. La circulació al centre de la ciutat pot ser densa en les hores punta però el trànsit sempre és harmoniós i pacífic, miren de respectar els senyals, cedeixen el pas quan toca i mai no se sent ni una botzina. Igual que a Andorra. Al clima pausat s’hi afegeix que els carrers sempre són nets, sobretot perquè la gent no embruta i no cal vigilar amb les mines antipersones que no empastifen les voreres ni s’ensumen rastres de pixats que descoloreixen les cantonades. Com aquí.

També hi ha petites diferències. Per exemple el rol del bisbe és només espiritual. Darrerament han tingut algun cas notable de corrupció que ha embrutit la imatge d’Odorron i, en general, i dit amb la cautela de veure-ho com a visitant, en la vida política de la comarca s’intueixen uns tics caciquils massa sospitosos. El jovent, influït pels costums bavaresos, allarga l’Oktoberfest cada cap de setmana en una mena de festa al carrer on no paren de beure, fumar i fer soroll impunement. En diuen botellonen, crec. Per sort a casa nostra no passa res de tot això.