Putinòlatres i putinòfobs

L’anul·lació de la visita de Vladímir Putin a París, inicialment prevista per a la setmana vinent, i les paraules del mandatari rus per a justificar-la (“vindré quan Hollande se senti còmode rebent-me”) conformen un nou episodi de les difícils relacions entre França i Rússia des del moment en què el país gal és l’única potència de la UE que ha denunciat reiteradament els excessos de Putin.

La principal d’aquestes confrontacions es va jugar l’any passat, quan París va denunciar el contracte de construcció de dos vaixells portahelicòpters signat amb Moscou quan ja estaven construïts i a punt per al lliurament, per desacord amb l’annexió de la península de Crimea. El trencament unilateral del contracte, a més del retorn a Rússia de la quantitat pagada a compte, va originar una agra discussió de president a president sobre la indemnització que França havia de satisfer per danys i perjudicis, una controvèrsia que va acabar en taules. El juny passat, arran de la detenció per la policia francesa de hooligans russos durant la celebració de l’Eurocopa, el govern de Putin va acusar el seu homòleg francès d’atiar sentiments antirussos. I a la base de l’anul·lació de la visita de Putin a París d’aquest octubre hi ha la posició russa en la guerra de Síria, denunciada per França al Consell de Seguretat de l’ONU i que ha merescut el vet de Rússia a una proposta de resolució francesa d’alto el foc a la regió d’Alep.

Tots aquests incidents no són innocus en la vida política del país veí. Aquests dies ha ressuscitat entre els polítics la divisió entre poutinolâtres i poutinophobes: els primers, admiradors del mandatari rus des de la dreta pel seu autoritarisme i des de l’esquerra pel seu antiamericanisme, i els altres, també des de l’esquerra i des de la dreta, detractors pels mateixos motius. Ben segur que aquest factor jugarà un paper important en les eleccions presidencials del mes d’abril vinent: Hollande, i Valls si opta a la presidència, seran posats en el sac dels putinòfobs, mentre que Marine Le Pen exerceix declaradament de putinòlatra i Sarkozy, per la seva banda, és un putinoescèptic que des de la seva tornada a la política activa exerceix de russòfil i clama per la distensió.