Un pam

12 d’octubre. Catalans molt catalans que ignoren, menystenen, boicotegen o ataquen la diada nacional d’Espanya. Espanyols molt espanyols que exageren la importància de la celebració, que s’indignen amb aquells que la ignoren o que pretenen una veneració universal obligatòria de l’espa­nyolitat. I bla, bla, bla. Res de nou. Res d’especialment sorprenent. Aquí i allà, però, a les Espanyes i a les Catalu­nyes, ressorgeix enguany el punt d’enfocament del 12-O a partir del colonialisme, a partir de la conquesta genocidària de les Amèriques. Bon intent. Inútil, però. A les tertúlies, els espanyols molt espanyols defensen amb orgull la descoberta d’Amèrica, un prodigi que va resultar enormement beneficiós per a les dues parts, tant en l’àmbit econòmic com cultural. I la defensen, aquesta pretesa descoberta, bàsicament perquè va ser espanyola. Els catalans molt catalans, en canvi, critiquen el genocidi de les Amèriques, el colonialisme, la brutalitat... Però ho fan, bàsicament, perquè ho van fer espanyols. Els espa­nyols molt espanyols no reconeixeran mai un genocidi si això pot tacar el bon nom d’Espanya. I et diran que de colonialisme salvatge n’eren més especialistes els francesos, els anglesos o els holandesos. Els catalans molt catalans criticaran un genocidi però no per genocidi sinó per espanyol, i s’obliden sempre dels Jaumes i els Peres i de com d’expansionista era el colonialisme català, que si a l’Alguer encara es parla català és perquè en algun moment es massacra o s’expulsa tota la població local... És el problema de mirar-se el món des del prisma únic i reduccionista del nacionalisme, des d’una obertura de mires limitada a l’amplada del front, una limitació que porta els uns a denegar un referèndum a una població que el demana de manera gairebé unànime, que porta els altres a voler validar referèndums encara que només hi participi el 40% del país, i tots ells en nom de la democràcia, en nom de la seva reduccionista i interessada aproximació a la democràcia. El debat, que és necessari i podria ser interessant, esdevé infantil bona part del temps. La simplificació de la realitat és simplement ridícula. Definitivament, el nacionalisme no és bo per pensar.