Avortament lliure, sí, i també gratuït

Sembla la repetició d’una mala pel·lícula. De nou, una recollida de signatures per exigir un dret bàsic que a Andorra es nega a la dona. El dret a l’avortament i a decidir sobre el seu cos i la pròpia maternitat. Fa pocs dies que l’associació Stop Violències ha iniciat una campanya entre la ciutadania per sumar suports per a la despenalització de l’avortament en els tres supòsits mínims i de caràcter terapèutic: quan l’embaràs sigui conseqüència d’una violació, quan suposi un greu perill per a la salut física i psíquica de la mare o quan es constatin malformacions i/o anomalies greus en el fetus que li impedirien viure en mínimes condicions físiques i psicològiques. No estaríem parlant en un país normal, si és que existeixen, d’una exigència impossible d’assumir. No estaríem parlant del desitjable: l’avortament lliure dins d’uns paràmetres lògics per decidir fins a quin mes de gestació es podria interrompre l’embaràs. Avortament lliure, sí, i gratuït.

Però tornem a la realitat andorrana. Cal recordar que van ser 4.619 les signatures favorables a la despenalització de l’avortament que va recollir fa tres anys l’associació Sí als nostres drets i que es van entregar al Consell General, que poca cosa més ha fet que donar un justificant de recepció. L’abril d’aquell 2013, la majoria de 22 consellers generals demòcrates va refusar prendre en consideració la proposició per despenalitzar l’avortament del grup parlamentari del PS. L’excusa, la de sempre: “Per responsabilitat i lleialtat institucional.” És a dir, per no molestar el Copríncep episcopal i mantenir l’equilibri institucional que també ha funcionat, per a alguns, al llarg dels segles. Fins i tot, cal recordar que els consellers de DA es van oposar que el Consell dels Joves debatés el 2014 sobre la inter­rupció de l’embaràs.

No és de rebut que en ple segle XXI les dones que resideixen a Andorra hagin de marxar a l’estranger a avortar. Del 2006 al 2014, un total de 1.242 ho han fet a Catalunya. No se sap quantes ho han fet en altres països, ni quantes han parit contra la seva voluntat. És lamentable que per exercir un dret hagis de fugir del teu país o no el puguis exercir. Però el més lamentable és que se seguiran violant els drets de la dona durant molts anys.