El SAAS, en el punt de mira

Les preguntes parlamentàries sobre el SAAS i el ministeri de Salut, interposades en el decurs de l’any passat i del corrent, han permès evidenciar, entre altres, una política de retribucions difícil d’entendre i que no respon a la lògica de mercat. Els grups de l’oposició, que acusen el Govern de no haver-se preocupat abans de regular el desgavell existent, celebren que l’executiu hagi decidit portar a la fiscalia les irregularitats detectades al SAAS. No obstant això, des de les files de DA es defensa que irregularitat no vol dir il·legalitat i que actuen per precaució.

Malgrat que les tarifes de la CASS estan congelades des de fa uns anys, el dèficit sanitari no para d’incrementar-se. L’anterior equip ministerial de Salut es va gastar en quatre anys un total de 692.000 euros, equivalents a 173.000 euros anuals, en assessories externes per promoure una reforma sanitària que encara està per començar. D’altra banda, el SAAS ha abonat 328.746 euros en hores extra i primes al personal de l’hospital, en el primer trimestre d’enguany, beneficiant un sector amb salaris elevats. Segons informava aquest diari, vint facultatius sobrepassen els 3.000 euros i un cap d’equip els 13.000 euros, per hores suplementàries, fet que l’exministra de Salut, Sílvia Bonet, qualifica d’increïble. Crida l’atenció que, a banda que un cap de servei de l’hospital estigui integrat en l’estructura directiva, amb la premissa de la confiança, cobri hores extraordinàries i tingui una retribució superior a la dels càr­recs de confiança de l’administració, quan els sous de tots plegats surten de les arques públiques. Tampoc no s’entendria que un alt càrrec del sector privat, amb responsabilitat i dedicació absoluta, cobrés hores extra.

Les xifres aportades en les respostes parlamentàries evidencien també que el grup de metges especialistes liberals fa més del doble d’acti- vitat que el d’assalariats. La població del país s’ha estabilitzat i una bona part de l’assistència mèdica es fa fora d’Andorra, fet que comporta que l’hospital treballi a mínims. El desgavell en la despesa sanitària crea malestar social. Si la sanitat ja és cara de per si, els dirigents sanitaris han col·laborat a encarir-la encara més, posant en perill la sostenibilitat del sistema de salut que financem entre tots.