I ara... mancomunitats?

Des que Toni Martí i DA van arribar a l’edifici administratiu hi ha molts temes clau que, asseguren, pensen solucionar però que continuen sense resoldre’s: sanitat, Seguretat Social o la tan anunciada reforma de la Funció Pública. La posada de pedaços és el que hem trobat, en el millor dels casos. Un altre exemple és la llei de col·laboració entre comuns i Govern. DA s’omple la boca parlant de suposades reformes però, en realitat, d’avenços, cap. I ara, quan encara està tot per fer en matèria de competències comunals arriba aquest altre pedaç que només agreujarà la situació.

M’explico. Un dels punts clau de la llei és la possibilitat de crear noves estructures –mancomunitats– perquè entre el Govern i els comuns o entre els mateixos comuns es gestioni un servei. No deixa de ser curiós. Sembla que vulgui permetre una cosa que ara no és possible. Res més lluny de la realitat. Els comuns fa temps que col·laboren entre ells i mancomunen actuacions mitjançant acords i convenis de col·laboració. Bon exemple el tenim en la recollida de brossa o en la compra d’equipament dels agents de circulació. En canvi, ara serà obligatori per fer-ho crear noves entitats amb una personalitat jurídica pròpia, amb consells d’administració i direccions. Conseqüència? Més càrrecs i més despesa pública per controlar; perquè aquests ens hauran d’aprovar els seus pressupostos, controlar-los i seguir-los, fer compres i gestionar el personal, preparar liquidacions de comptes, ser controlats per algú, ser auditats pel Tribunal de Comptes, etcètera.

El PS ha presentat una esmena a la totalitat al text. Volem posar en evidència que es tracta d’una errada històrica que va just en el sentit contrari del que els ciutadans ens demanen. Sense resoldre la qüestió de les competències el que es pretén només incrementarà la despesa de funcionament i de càrrecs públics a proveir.

Des de DA ens hauran d’explicar per què aposten per un sistema que, s’ha demostrat a molts països veïns, és un error. I per què es proposa ara aquest canvi sense haver resolt el que realment el nostre país necessita: la sanitat, les pensions, les prestacions socials i tenir una administració territorial sostenible a llarg termini.