Retrobant l'Estat de dret

Les tragèdies ens canvien. Transformen la percepció de valors que donàvem per inviolables, perennes i segurs i que sustentaven la nostra concepció del món. Aquells valors que, fins a un determinat moment, ens havien fet més frívols, potser despreocupats i, fins i tot, menys implicats amb els problemes de la societat. Aviat farà un any que vam ser testimonis dels atemptats viscuts a París, atacs simultanis contra civils que ens van fer prendre consciència, en una sola mil·lèsima de segon, de com de vulnerable arriba a ser tot allò que ens pensem que tenim i com ho vivim. I reaccionem, i ens posem en marxa! Una de les conseqüències socials d’aquells fets han estat el canvi que ha experimentat l’activisme dels joves francesos i el seu compromís amb l’Estat i les institucions. De cop i volta prenen consciència de fins a quin punt cal participar en el bon funcionament del sistema i l’aflorament d’aquest nou compromís es tradueix en estadístiques que corroboren els darrers estudis realitzats pel Credoc (Centre de Recherche pour l’Étude et l’Observations des Vie) dels quals es desprèn que un de cada tres joves francesos participa en entitats, associacions o causes voluntàries. Segons el Credoc, l’any 2015 la xifra era d’un de cada cinc. Molts joves francesos s’identifiquen i treballen per un projecte col·lectiu: és la solidaritat i el compromís contra la destrucció d’aquells que imposen la irracionalitat davant la raó i el diàleg. D’aquells que volen convertir l’home en el depredador de l’home, però la força no fa el dret i, contradient els principis de Hobbes, aquests joves compromesos ens portaran pel camí del retrobament cap a l’Estat de dret. Sense violència, sense imposicions: només amb la solidaritat i prenent consciència del fet que el futur és seu si treballen el present. M’agrada referir-me a aquest tema perquè, sovint, hem menystingut la capacitat de compromís del nostre jovent i és de justícia que reconeguem que les coses poden millorar i que, de fet, milloren. Els joves demostren que no són tan egoistes com els qualificàvem ni viuen al marge de tot allò que passa al seu entorn. No s’entén una societat sense Estat de dret i tampoc es pot concebre un futur sense joves mobilitzats i conscients socialment i políticament.

*Aquest article ha estat elaborat arran d'una entrevista publicada dies enrere al sociòleg Michel Fize aLa Dépêche du Midi