Creació artística i facultat d'anticipació

En aquesta columna he anat glossant repetides vegades l’obra del professor de la Universitat de París Pierre Bayard. A més de l’ensenyament, aquest catedràtic s’ha dedicat en diferents opuscles a analitzar uns aspectes força particulars i originals de la literatura mundial. Així, després d’explicar com parlar dels llibres que un no s’ha llegit, ha donat indicacions per poder discórrer sobre els llocs que un mateix no ha visitat, i això sempre amb referències literàries sàvies. En una altra obra ha explorat els universos paral·lels que segons les regles de la física quàntica coexistirien sense que el comú dels mortals hi tingui accés, però els autors de ficció sí. Ara, s’ha endinsat més en la seva recerca i publica les seves sorprenents observacions en Le Titànic fera naufrage, que podem traduir com El Titànic naufragarà. Centra els seus esforços a demostrar que diferents escriptors, però també pintors o directors de cinema, han descrit amb anticipació i detalladament uns esdeveniments que s’han produït posteriorment a la seva divulgació pública. L’exemple més conegut és el de Franz Kafka, que va morir el 1924, després de publicar diferents novel·les, entre les quals destaca, pel que ens interessa avui i encara que sigui poc coneguda, La colònia penitenciaria, que constitueix una prefiguració –i doncs una premonició– dels terribles camps de concentració de la Segona Guerra Mundial. Més exemplificador encara, Bayard cita el llibre de Morgan Robertson, editat el 1898 sota el títol Futility i amb el subtítol El naufragi del Titan. En aquesta novel·la l’autor descriu l’enfonsament d’un vaixell, el Titan –que no el Titànic– de 240 metres de llargada (269 el Titànic), que transportava 3.000 viatgers (3.230 el Titànic), causat per la col·lisió amb un iceberg a l’oceà Atlàntic. I no citarem aquí les nombroses altres similituds que apareixen entre aquesta obra de ficció publicada el 1898 i la realitat viscuda el 1912. Demostració impecable dels sorprenents talents dels artistes, als quals, doncs, s’hauria de fer més cas. I podem lamentar que almenys un dels nostres excel·lents novel·listes no hagi tingut la premonició de l’iceberg que ens va colpir fa uns 18 mesos.