La intel·ligència dispersa

Tinc bona orientació però reconec haver-me perdut conduint per un nus de car­reteres prop d’Hamburg. Deixant de banda el mapa, me’n vaig sortir com li havia vist fer al meu pare: preguntant al primer que passi o, encara millor (i amb una mica de sornegueria), al primer que toqui la botzina. Després es van popularitzar els GPS i tots hem acabat tenint un aparell que et condueix fins a l’adreça exacta sense que ni tan sols sàpigues per on passes. Ai, però pobre d’ell que s’equivoqui. Sigui com sigui el GPS ens ha alliberat de l’error, del fotut sentiment de culpa per haver-nos perdut però el cert és que nosaltres ja no sabem mirar el mapa. Hem perdut l’hàbit. Ni el mapa, ni la realitat segons com.

Això ens està passant amb tot. Per exemple hem passat de referir-nos al televisor com la caixa tonta a desitjar una smart tv (en anglès mola més). O sigui que abans si et perdies conduint la teva vida i t’enganxaves a la tele erets ruc, però ara, per algun misteri de la tecnologia i del màrqueting, les smart tv fan tantes coses que al seu costat els gps empetiteixen i tu ja estàs al dia de les novetats. Això sí, hem hagut de posar-li el qualificatiu de televisors intel·ligents. Ui sí, no vegis. La majoria de gent continua mirant la tele com abans i els programes són igual de dolents. O més. L’única diferència és que ara hi ha més tria. A més pots connectar el teu smart tv amb el teu telèfon intel·ligent. Què no fan avui dia els smartphones? Si la majoria també inclouen gps i segur que ja n’hi ha que, mentre condueixes, no només et donen instruccions sinó que alhora t’obliguen a atendre l’allau de missatges que t’arriben al mòbil en un carnaval d’avisos i per si t’avorreixes mentre fas cua et conviden a mirar la teva sèrie preferida. Escolti, això és el súmmum. Ara la intel·ligència està dispersa per tot arreu. La intel·ligència artificial, la financera (ui sí), la fiscal (i que em disculpin els entesos, parlo des de la ignorància d’assalariat). I encara la intangible intel·ligència basada en el big data que és com l’aire que respirem en aquesta atmosfera comercial i digital. La intel·ligència està tan dispersa al nostre voltant que al final ens permetrà a nosaltres arribar a la sublim i brillant idea de tornar-nos estúpids.