Immigració i identitat

Aviat es publicaran els annals del IX col·loqui internacional d’Estudis Transpirinencs, celebrat a Canillo amb la col·laboració de la SAC, que recull les ponències de diferents participants, sota el lema del Contraban d’idees. Aquest original concepte, que inicialment capgira els esquemes mentals, s’adapta perfectament al que ha estat el procés demogràfic del segle XX andorrà. Personalment, vaig parlar sobre l’efecte de les migracions en el procés d’intercanvi d’idees que han contribuït a enriquir la societat andorrana.

Andorra ha conegut grans fluxos migratoris durant el segle XX, amb dues fases ben diferenciades. A una primera fase, en què actua de territori emissor de persones, la segueix una altra en què es comporta com a territori receptor. En totes dues, el país s’ha beneficiat d’un flux d’idees, aportades tant pels que van marxar com pels que van venir, que ha contribuït a la transformació i modernització de l’Estat que ha hagut d’adaptar les seves estructures a la nova realitat socioeconòmica. Aquesta evolució ha exigit integrar tot un seguit de persones arribades en diferents moments i per diferents raons. Els conflictes bèl·lics, especialment l’espanyol, fan que Andorra esdevingui territori d’acollida i de trànsit d’una part dels fluxos migratoris de caràcter polític que generen les guer­res. Les persones que hi arribaren, majoritàriament catalanes i gairebé totes identificables amb noms i cognoms, es van integrar fàcilment en una comunitat amb la qual compartien la llengua. Des de l’àmbit de la societat civil van impulsar associacions culturals i esportives que van contribuir a modelar una nova identitat nacional a la qual van afegir nous valors. En l’àmbit polític, els efectes de l’al·luvió immigratori de la segona meitat del segle XX van tenir la capacitat d’impulsar la transformació del marc institucional per integrar una part significativa dels nouvinguts.

Tant els que van emigrar com els que han vingut de fora han deixat la seva empremta, han contribuït al desenvolupament de la societat civil i han impulsat la modernització de l’administració i la democratització de les estructures de l’Estat. L’obligada democratització de les institucions ha anat aparellada d’un canvi identitari en el qual les migracions han jugat un paper clau.