Una oposició ferma però constructiva

Demà, el PS celebra un congrés amb un important contingut polític. Un dels punts serà el balanç de la tasca que, juntament amb els companys Rosa Gili i Gerard Alís, estem desenvolupant al Consell General. Penso que estem realitzant una feina intensa amb què demostrem una capacitat de fer una oposició ferma, però a la vegada constructiva.

Estem prestant col·laboració en temes clau de país, com ho mostra la participació activa en les negociacions de l’acord d’associació amb la UE, com també ho vam fer amb la Llei BPA, necessària per desbloquejar la greu situació que va provocar la nota de la FinCEN. Hem donat suport a totes les reformes en l’àmbit de l’homologació fiscal i financera a escala internacional, i estem treballant activament en aquest àmbit en l’anomenada comissió BPA. Ningú pot negar que el PS està tenint sentit d’Estat.

A la vegada, però, hem defensat amb fermesa un model de país diferent del de DA. Hem posat en relleu que la seva política social és de dretes, com va quedar evidenciat ara fa uns dies en el debat monogràfic. No només vam denunciar les nombroses situacions injustes que han provocat les seves retallades sobre pensions de jubilació i invalideses, o en les prestacions a malalts de llarga durada, entre altres, sinó que també hem intentat so­lucionar-les amb propostes argumentades i sostenibles econòmicament que han estat refusades, però, amb els vots en contra per part de DA.

També complim amb la missió de control a Govern –56 preguntes orals, 26 amb resposta escrita i 51 demandes d’informació–. Hem denunciat les greus irregularitats en la gestió del SAAS, els problemes que els ciutadans tenen en el seu dia a dia amb organismes públics com ara la CASS o Andorra Telecom; o errors en la protecció del patrimoni, com el comès en permetre la construcció d’una benzinera al costat del pont de la Margineda.

I hem estat inflexibles quan càrrecs públics, ja fossin ministres o parlamentaris, ens veien immersos en situacions que no podíem obviar. Vam denunciar els casos de Meritxell Mateu, Jordi Alcobé i Rosa Ferrer –finalment ja dimitits–, i la situació del ministre Jordi Cinca.

Aquest és el nostre tarannà com a oposició. Un model que mantindrem en el futur.