Tornar als orígens

Fa pocs dies vaig assistir a una conferència de Josep Pàmies. Per als qui no el coneixeu, es tracta d’un agricultor de Balaguer, força famós entre la gent ecologista, vist que s’ha convertit en un referent tant pel que fa a la recuperació del cultiu de les plantes medicinals com per la seva postura crítica vers les indústries farmacèutiques i les multinacionals alimentàries. Val a dir que quan va explicar que a Espanya s’ha prohibit el cultiu d’una gran part de les plantes medicinals tradicionals, hom es pregunta quin és l’autèntic motiu que hi al darrere. El nostre ponent va apuntar el fet que, segurament, la indústria farmacèutica hi és per alguna cosa. Òbviament, si com ell assegura, algunes plantes són molt útils per lluitar contra malalties com el càncer o la diabetis, per citar-ne només algunes, per què se n’ha de prohibir conreu? Entre les plantes prohibides va parlar de l’estèvia, de la qual se’n pot legalment consumir el sucre que tots coneixem, però no les fulles, que, per contra, tenen grans propietats medicinals: les indústries farmacèutiques veuen en aquestes plantes grans rivals que minvarien els seus beneficis. Recordo, de petit, que a la cuina de casa hi havia un espai reservat als pots de les plantes medicinals: la iaia les utilitzava –com, suposo, llavors es feia a totes les cases– per curar els problemes lleus de salut. Avui, cal veure la gran quantitat de medicaments que prenem: com més avancem en els anys més remeis engolim i, sovint, ens mediquem per compensar efectes d’altres medicaments multiplicant les caixes, els colors, les formes..., fins a tal punt que es venen caixes organitzadores per a les píndoles. Potser en fem un gra massa. Pàmies i molta altra gent consideren que ens enverinem, no tan sols amb la ingesta dels medicaments, sinó també amb allò que mengem: ara ingerim transgènics barrejats amb substàncies químiques plenes de verí. Parlar de les multinacionals que busquen dominar l’alimentació del món dóna per a molts articles, però, un cop més, és l’avarícia la que ens està perjudicant. Ens queda una solució: espavilar. Retrobar-nos amb la natura, menjar sa per tornar l’equilibri al nostre organisme, intentar mantenir una vida saludable. De tant en tant, s’obren escletxes de llum que ens sacsegen la consciència i ens demostren que una altra forma de vida és possible. Pàmies n’és un exemple.