Foc i lloc
Sobre 'Perdona, Andorra'
Les opinions de Jordi Casoliva es llegeixen com una adulació políticament interessada
Que les dues mocions aprovades pel Parlament de Catalunya en relació amb Andorra són una pífia monumental és fora de dubte, i el diputat català que tenim més a prop, Albert Batalla, alcalde de la Seu d’Urgell, del grup parlamentari majoritari de Junts pel Sí, així ho ha reconegut. Establerta aquesta premissa i entenent que el nostre Govern actuï per la via diplomàtica per fer esmenar el greuge –tot i que hauria estat molt més fàcil entendre’s discretament amb la Generalitat que no pas enviar una nota verbal de queixa a Madrid–, la temptació d’alguns catalans d’embolicar la troca i lligar l’assumpte amb el procés sobiranista estava servida. És el que ha fet el periodista Jordi Casoliva, director de la delegació de la COPE a Catalunya, en un article publicat al Diarien el qual treu partit d’un conflicte ben delimitat i aliè a aquell procés per a disparar l’artilleria pesant de l’unionisme contra el Govern independentista i la majoria parlamentària que el sosté.
Casoliva amaneix el seu article amb un reguitzell de penjaments contra els qui a Catalunya són els seus adversaris polítics i practica l’inveterat tremendisme de l’emissora de la Conferència Episcopal Espanyola amb perles com “demagògia catalana”, “decadència de la vida política i del país”, “embogits catalans”, catalans “enfrontats” i “esquerres extremes”, i de passada intenta denigrar els mitjans de comunicació que no són el seu.
Tot això, que expressat a Catalunya podria posar-se al compte de la legítima discrepància política com una visió de l’unionisme d’extrema dreta, publicat al nostre país sota la rúbrica Perdona, Andorra i acompanyat de música afalagadora es pot llegir més aviat com una utilització d’Andorra per a fins polítics aliens i de passada per posar llenya al foc provocat per les mocions espúries.
No sembla pas que hi hagi gaires andorrans disposats a empassar-se el calàpet que en forma de caramel ens ofereix Casoliva, ni que vegin gaire sinceritat en el seu proclamat desig de fer-se perdonar. Més aviat hi veuran –és la meva opinió– un intent de servir-se del nostre país com a palanca per involucrar-lo en la seva particular visió del procés català. Andorra no necessita aduladors d’aquesta mena.