L'Andorra imparable

La sobreexplotació del territori nacional per a usos turístics i esportius pot significar un camí sense retorn en el procés de degradació del paisatge. Sobre aquest perill ja advertia Lluís Capdevila en el seu primer llibre sobre Andor­ra, fruit d’una estada al país als anys cinquanta. Aquest home polifacètic, escriptor i periodista, es va exiliar a França el 1939 i va fixar la residència al Principat el 1973, on morí set anys més tard, als 85 anys. L’obra, publicada el 1958, proporciona una visió personal del territori i els habitants. Sense ser ofensiu, es mostra crític amb alguns aspectes de la realitat andorrana que descriu amb un llenguatge acurat i un punt d’humor. Compara la civilització amb els antibiòtics i aconsella als lectors no pecar d’excés en cap dels dos casos. Amb fina ironia, defineix com a curts de gambals els que afirmen que “hem de ser moderns i hem de ser del nostre temps”. Per a l’escriptor, és molt estimable saber ser del seu temps, però amb seny, finor i dignitat.

En el segon llibre, publicat el 1970, Capdevila reflexiona sobre la transformació que en pocs anys ha sofert Andorra i lamenta haver estat profètic quan pensava que evolucionava massa ràpid. Es pregunta què deixarem en herència a les properes generacions, i es respon a si mateix que ben poca cosa. Opina que la civilització és harmonia a través del temps, educació, sentit del deure i la responsabilitat, sociabilitat i no envilir el temps que vivim. L’escriptor creu que, si un dia desapareixen d’Andorra els camps i tot siguin cases com les de Barcelona o Tolosa, no hi haurà llogaters per a tantes cases. A més, com que tot serà igual, els turistes no es mouran de Barcelona, ja que podran estiuejar igual a la Rambla, o se n’aniran al Montseny, a la Cerdanya, o a la Vall d’Aran.

Capdevila descriu Ordino com un poble amb racons molt plaents, amb vida pròpia, situat en una de les valls més belles i característiques d’Andorra. Malauradament, hem estat espectadors de com s’ha desvirtuat un entorn i una localitat tan emblemàtica com Ordino, relegada a una funció dormitori, amb un centre urbà sense vida i on fer de pagès, actualment, és una aventura. La banalització a la qual s’ha sotmès el territori nacional pot ser l’antesala que el ciutadà marxi i el turista no torni.