Un dia, un euro

Típic cap de setmana (o pont) en què et pugen visites. Matí assolellat al nou mirador del Roc del Quer i amb una petita passejada per la vall de Montaup; tarda a Andorra la Vella, entre Casa de la Vall i la Rotonda, amb Plensa, els comerços i el poblet de Nadal al menú. Balanç a tres bandes: les meves visites, encantades; els turistes que em creuo al mirador o al carrer, entusiasmats, i a nosaltres, que descobrim l’ambientació i les animacions nadalenques de la capital amb tots ells, el resultat final també ens fa el pes: ens han transformat una tarda a priori hostil (baixar al centre en plena Puríssima? No gràcies, feia anys que no ho fèiem) en una experiència familiar entretinguda i encantadora. Dilema animalístic clàssic a banda (m’encanten els zoos però hi estic radicalment en contra; que macos els rens, quina gràcia poder donar-los de menjar, però quina violència que genera veure’ls tancats –per no parlar dels camells, assetjats sense pausa, sense tanques i sense control), el balanç general em sembla evident: ho han sabut trobar.

Canvi de barret: de visitant a ciutadà (o tornant a mirar-me el dia amb una mica de distància). El producte és bo però el cost és considerable i, evidentment, va en detriment d’altres partides. No invento la sopa d’all: resumeixo la posició de la majoria i la minoria al comú de la capital: els primers emfasitzen el bon producte, els altres l’elevat cost. I semblen posicions condemnades a la divergència. Les cares de satisfacció que em creuo pel carrer tenen, però, la clau de la solució. Se’n diu taxa turística i la seva reiterada demonització es basa en falsos mites. Els turistes que ens visiten paguen peatges, aplicacions pre­mium, suplements per estalviar-se les cues als parcs d’atraccions i desenes de coses més que consideren que els aportaran un valor afegit. Ben explicat, un euro per accedir a un mirador espectacular, a una vall excepcional, a les creacions d’un top de l’escultura i a una ambientació nadalenca feta amb gràcia és un preu molt més que raonable que ens permet compatibilitzar ser un país i un aparador.