Desnacionalitzar les institucions

Moltes vegades perdem el temps en temes que semblen escandalosos però que realment tenen menys importància que la que els hauríem de donar. Però el que vull destacar és tan impactant com important, i em refereixo a l’anomenada desnacionalització del nostre país. La setmana passada coneixíem que el Govern va enviar una nota a diverses entitats espanyoles amb l’objectiu de fer contractacions per obra i servei i poder cobrir vacants amb perfils com estadistes, matemàtics, programadors o economistes al servei d’Estadística. Ja fa dies que denunciem aquest fet. Primer, en la defensa a l’esmena a la totalitat de la modificació de la llei de l’INAF, on vam mostrar la nostra disconformitat més contundent que el president del consell d’administració de l’INAF no sigui andorrà. Posteriorment, en les esmenes d’SDP a les lleis dels cossos especials, on tornem a reclamar que les direccions es reservin a andorrans. I ara, amb aquesta notícia tornem a insistir en el mateix. Algú pensa que en qualsevol país es contractaria persones estrangeres per ocupar llocs de treball que han de ser ocupats per persones jurades i que han de disposar de la qualitat d’autoritat? Segur que no. El que podem concloure és que tenim dos model oposats de valorar qui ha de desenvolupar els càrrecs estratègics. Els que defensem que han de ser els nostres ciutadans i defensem i protegim els seus interessos, SDP, i els que aposten per oferir als estrangers els pocs càrrecs de gran responsabilitat i estratègics augmentant de forma considerable les seves responsabilitats deixant-los en mans estrangeres. No podem esmicolar els somnis dels nostres joves i no tan joves, com tampoc les ganes de voler estar ben formats i preparats i tenir aspiracions que al seu país podran treballar, ja que si no es trobaran que sempre hi haurà algú estranger amb un curs més que ells o amb uns dies més d’experiència que els deixarà relegats a treballs de menys responsabilitat o potser a les llistes de l’atur. Això és el que volen? Nos­altres no, tot es pot aprendre si tenim voluntat d’ense­nyar-ho i de facilitar la formació. Tenim una universitat que dia rere dia s’esforça per millorar la formació dels joves, però finalment no es dona la confiança quan parlem de responsabilitat. Qui millor coneix el país i les particularitats que els ciutadans i ciutadanes.