L'equació impossible

El debat s’ha originat en el naixement de la democràcia i continua encara viu avui. Des d’aquella data, oposa politòlegs i comentaristes, sense que, fins ara, s’hagi trobat cap solució realment satisfactòria que permeti de transcriure en els òrgans de govern la voluntat expressada pels electors. Globalment, dues tendències s’enfronten. D’una banda, els partidaris de la representació proporcional, que, segons ells, reflecteix fidelment la imatge del cos electoral. De l’altra, els defensors del sistema majoritari que tindria la virtut de fer emergir uns representants amb poder de decisió. Entre aquestes dues postures diferenciades, alguns defensen unes variants, que tenen la finalitat de moderar un posicionament o l’altre. Els nostres veïns del sud i del nord són un exemple paradigmàtic d’aquestes filosofies. Cap al nord, un sistema majoritari, quasi sense cap matís, que faculta els vencedors d’unes eleccions per governar sense cap trava, encara que no recullin la majoria dels vots. L’inconvenient és la poca rellevància de l’oposició i, inclús, a vegades la seva quasi eliminació en els òrgans parlamentaris. En contrapartida, al sud, constatem com un sistema, inspirat del proporcional, pot conduir a un impasse. I dona un pes rellevant a les minories que finalment ostenten la clau de la governabilitat. Així ho hem pogut viure, en pròpia pell, fa poc, quan la CUP, que representa una petita part dels electors catalans, ha aconseguit que prosperi davant del Parlament de Catalunya una resolució hostil a Andorra. Certament, des d’aquest dia, molts dels diputats presents han expressat les seves excuses, explicitant que no s’havien adonat del que votaven. Explicació que deixa pensatiu, entre altres sobre la dedicació d’aquests elegits a la seva tasca, i això encara que hagin de decidir sobre un gran nombre de textos en molt poc temps. Difícilment, es podrà parlar, per aquest episodi, de responsabilitat política. Però, tornant a l’objecte que ens interessa avui, aquest incident és la il·lustració de les conseqüències inherents al sistema proporcional, que permet a les minories influenciar la voluntat majoritària. Per tant, entre dos perills, queda difícil triar el que és assumible.